La Comissió Europea ha adoptat una nova estratègia de salut i seguretat en el treball per al període 2007-2012 amb la finalitat de reduir del 25% els accidents laborals i les malalties professionals a la UE.

Malgrat els avenços registrats en els últims anys, cada any es produeixen a la UE quatre milions d’accidents laborals.

Els objectius que es plantegen a la nova Estratègia per al període 2007-2012 són millorar i simplificar la legislació existent i enfortir-ne l’aplicació pràctica mitjançant instruments com l’intercanvi de bones pràctiques, campanyes de sensibilització i la millora de la informació i la formació; definir i aplicar estratègies nacionals dirigides als sectors i empreses més afectats, establint objectius nacionals de reducció dels accidents laborals i de les malalties professionals; integrar la salut i la seguretat a la feina en altres àmbits de les polítiques europees (educació, salut pública, investigació), i identificar i avaluar millor els possibles nous riscos mitjançant la investigació, l’intercanvi de coneixements i l’aplicació pràctica dels resultats.

El ministre espanyol de Treball i Afers Socials ha ratificat, conjuntament amb altres ministres de treball europeus, una iniciativa en favor de l’Europa Social, en la qual es destaca la necessitat de reforçar la convergència econòmica i social a la Unió Europea, amb la finalitat de promoure l’ocupació, la igualtat d’oportunitats en el mercat de treball, la formació al llarg de la vida i la modernització de la Seguretat Social, de forma que l’Europa social ofereixi un valor afegit al món del treball i als ciutadans i ciutadanes, particularment als que la globalització fa més vulnerables.

A la iniciativa es proposa que el proper Informe sobre la realitat social de la UE condueixi a una revisió a mig termini de l’Agenda Social, tenint com a objectiu la millora de la qualitat del treball, consolidant els itineraris professionals amb la finalitat de materialitzar la igualtat d’oportunitats davant l’ocupació.

La Comissió Europea ha presentat, amb motiu de l’Any Europeu per a la Igualtat d’Oportunitats, els resultats de l’Eurobaròmetre La discriminació a la Unió Europea, on s’examina la percepció dels ciutadans i ciutadanes sobre les 6 formes de discriminació regulades per la legislació comunitària: la discriminació per raó de sexe, origen ètnic, religió o conviccions, edat, discapacitats i orientació sexual.

El 64% dels ciutadans i ciutadanes europeus enquestats considera que les conductes discriminatòries estan molt esteses als seus països, i que és la d’origen ètnic la més generalitzada; el 50% considera que la discriminació basada en la discapacitat i l’orientació sexual està generalitzada; el 46% opina que l’edat és un criteri de discriminació; el 44% que la religió o les conviccions, i el 40% que ho és el sexe.

El coneixement de la legislació antidiscriminació a la UE és escàs. La discapacitat és l’únic tipus de discriminació del qual més de la meitat de la població europea sap que està jurídicament prohibida en la selecció de personal.

La comissària de Política Regional Danuta Hübner presentà, el passat dia 1 de febrer, el seu programa de treball per a l’any 2007, que inclou, entre altres, els temes següents: adopció del quart informe sobre la cohesió econòmica i social; adopció dels marcs estratègics nacionals de referència (MENR) i el llançament dels programes operatius (PO); presentació d’una anàlisi sobre com preveuen els MENR i els PO la dimensió territorial i urbana, i la presentació d’una comunicació sobre les regions ultraperifèriques que valorarà l’Estratègia de 2004 i es concentrarà en l’accessibilitat i la competitivitat d’aquestes regions.

També es van anunciar els esdeveniments següents: Conferència sobre la competitivitat mitjançant tecnologies innovadores en el marc de les Regions for Economic Change (Brussel·les, 7-9 de març); 4t Fòrum sobre la cohesió, al setembre; la 5a edició dels Open days, Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, a l’octubre, i la presentació el mes de novembre d’una comunicació sobre la política de cohesió, sota el lema "Explicant la història. Política de cohesió per al creixement i l’ocupació".

De cara a l’any 2008 està previst organitzar una conferència sobre l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), concepte sobre el qual diverses regions europees ja han manifestat el seu interès.

La Comissió Europea presentà el dia 23 de gener un programa per reduir les càrregues administratives que suporten les empreses a la Unió Europea amb la legislació comunitària actual. L’objectiu és reduir-les en un 25% per al 2012.

El programa es posarà en marxa a partir de maig de 2007 i consistirà a fer una anàlisi dels costos administratius derivats de les obligacions d’informació en 13 àrees prioritàries, com són el dret de societats, la llei fiscal/IVA, les estadístiques, els subsidis agrícoles i l’agricultura, el transport, els serveis financers i el medi ambient. A partir d’aquí, es preveu decidir quins d’aquests costos constitueixen una càrrega innecessària, i fer propostes per eliminar-los.

El Consell de Ministres va aprovar el passat 2 de febrer la remissió a les Corts Generals del Projecte de llei pel qual es modifica l’Estatut dels treballadors en matèria d’informació i consulta dels treballadors/ores i en matèria de protecció dels treballadors/ores assalariats en cas d’insolvència empresarial.

El text preveu la modificació dels articles 4 (Drets laborals), 33 (Fons de Garantia Salarial), 64 (Competències del comitè d’empresa) i 65 (Capacitat i sigil professional), amb la finalitat d’incorporar al dret espanyol dues directives comunitàries: la Directiva 2002/14/CE, d’11 de març de 2002 i la Directiva 2002/74/CE, de 23 de setembre de 2002. 

Més informació

L’OCDE ha publicat el seu informe anual Going for Growth en el qual analitza una sèrie d’indicadors relatius a la situació econòmica dels països que hi formen part i fa un seguit de recomanacions per augmentar-ne el creixement econòmic.

D’acord amb l’Informe, Espanya té dues carències importants: una escassa productivitat i un sistema de regulació laboral poc eficient. L’alt nivell de compensacions als treballadors/ores indefinits, en comparació amb els treballadors/ores temporals, ha creat un segment dins del mercat laboral que genera un efecte negatiu sobre el creixement de la productivitat i la innovació.

L’OCDE recomana a Espanya que abarateixi l’acomiadament de treballadors/ores indefinits; que limiti la presència de l’Administració en els convenis col·lectius i que permeti a les empreses negociar al marge dels convenis sectorials i provincials; que millori la competitivitat en el sector minorista suprimint les barreres a l’establiment de nous centres comercials que posen els governs autonòmics; que concedeixi més independència a les universitats i els exigeixi millors resultats amb l’objectiu de millorar la formació del capitat humà, i, finalment, que reajusti el sistema de pensions per reduir els incentius en algunes categories de treballadors per jubilar-se anticipadament.

L’INE ha modificat la base de càlcul de l’Índex de Preus al Consum (IPC) amb la finalitat d’aconseguir una millor representativitat en la seva cobertura, així com una major precisió en la medició de l’evolució d’aquest indicador. El període base del nou IPC serà l’any 2006.

La mostra de la base 2006 està formada per 177 municipis (un 25% més que la base 2001); el nombre de preus recollits augmenta al voltant del 12%, i passa a uns 220.000, i el nombre d’articles del cistell de consum s’incrementa de 484 a 491.

S’han substituït alguns articles que es consumeixen menys com els teixits per a la confecció, les teles per a tapisseries o el servei de reparació d’electrodomèstics, per altres com els productes dietètics i infantils, així com nous serveis relacionats amb la salut com la homeopatia, la fisioteràpia i les operacions de cirurgia estètica i de miopia.

D’acord amb les dades recentment publicades per Eurostat, el PIB per càpita de les regions europees l’any 2004 (fent 100 la mitjana de la UE-27) oscil·laven entre el 24% de la regió del nord-est de Romania i el 303% de Londres i la seva àrea d’influència. Espanya se situaria, considerant una Europa de 27 membres, en un nivell de 100,7%, és a dir, un xic per sobre de la mitjana europea.

El PIB de Catalunya, Madrid, Navarra i el País Basc superà el 120%, mentre que Extremadura, amb el 61,1%, figura entre els territoris de la UE amb menys PIB p/c.

L’objectiu fonamental de l’Organització Internacional del Treball (OIT) és promoure les oportunitats perquè tant els homes com les dones puguin accedir a una feina digna i productiva en condicions de llibertat, igualtat, seguretat i dignitat humana. L’Oficina per a la Igualtat de Gènere forma part de la Secretaria de l’OIT i té com a missió promoure la integració de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques, objectius estratègics, programes i activitats de l’OIT.

Un dels treballs publicats per l’Oficina per a la Igualtat de Gènere de la OIT, Igualtat de gènere i treball decent. Bones pràctiques en el lloc de treball, recull 25 bones pràctiques en igualtat de gènere al món laboral. No es tracta de projectes que puguin aplicar-se en qualsevol context, sinó que el seu interès rau en compartir idees sobre la manera d’abordar les qüestions d’igualtat de gènere.

Més informació

L’Institut de la Dona del Ministeri de Treball i Afers Socials ha signat el passat 25 de gener un conveni amb la Direcció General de la Petita i Mitjana Empresa (DGPIME) i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa) que proporcionarà suport financer i assessorament a projectes empresarials de dones, per sisè any consecutiu.

El 7 de febrer se celebrà a la Casa Llotja de Mar la cerimònia de lliurament de la primera edició del Premi Internacional Indian Women Entrepreneurial Challenge, (IWEC) creat per les Cambres de Comerç de Barcelona, de Manhattan i la Federació de Cambres de Comerç Índies (FICCI-FLO).

L´objectiu és crear un fòrum permanent de presentació i debat de projectes empresarials globals liderats per dones i una via de col·laboració i intercanvi d´informació i de coneixements de negoci entre empreses d´orient i occident.  

Més informació

Un grup de polítiques, inventores i dones professionals de la innovació, sota la direcció de la eurodiputada Sarah Ludford i en col·laboració amb la Xarxa Europea de Dones Inventores i Innovadores (EUWIIN), han engegat uns premis per guardonar les dones europees més innovadores.

Ja s’han iniciat les nominacions als primers premis europeus, les guanyadores seran escollides entre maig i juny i la primera cerimònia dels premis se celebrarà a Berlín del 14 al 16 de juny.

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social se situà en 3.339.789 a Catalunya a 31 de gener de 2007, i concentra el 17,8% dels afiliats i afiliades de tot l’Estat espanyol. L’afiliació catalana ha augmentat tant en termes intermensuals (+0,04%; 1.185 afiliats més) com interanuals (+2,7%; 87.835 més).

Interanualment, s’ha incrementat l’afiliació al règim general (+3,6%; 94.110 afiliats més) i a l’especial dels autònoms (+2,7%; 14.586 més). A la resta de règims ha disminuït l’afiliació, sobretot dins el règim especial de la llar (-23,7%; 17.549 menys).

En acabar l’any 2006, a Catalunya hi ha 406.517 estrangers/eres afiliats a la Seguretat Social, 28.662 més que un any abans (+7,6%). Els estrangers/eres representen el 12,2% de l’afiliació catalana total, percentatge superior al registrat en el conjunt de l’Estat espanyol (9,7%).

Girona és la demarcació amb una major presència de treballadors/ores estrangers (el 15,6% de les persones afiliades ho són) i la construcció esdevé la branca que més afiliats i afiliades estrangers aplega (72.573 afiliats/ades). L’increment interanual de l’afiliació s’ha estès a les quatre demarcacions catalanes i a totes les branques d’activitat, tret de l’agricultura.

Durant el mes de gener de 2007 s’han formalitzat 246.577 contractes amb lloc de treball a Catalunya: 51.724 han estat indefinits (21%) i 194.853, temporals (79%).

La contractació total ha augmentat del 8,8% respecte del mes de gener de 2006, destacant el fort increment dels indefinits (+47,8%), els quals han assolit una xifra rècord de contractes (51.724).

El mes de gener ha tancat amb 261.348 persones aturades a Catalunya, cosa que suposa un descens interanual dels més importants dels últims anys (-3,2%; 8.556 aturats menys).

Per sexes, l’atur masculí ha disminuït (-5,9%; 6.959 aturats menys) més intensament que el femení (-1%; 1.597 aturades menys). També s’ha reduït l’atur juvenil (-15,5%; 4.687 aturats menys). Sectorialment, el descens ha beneficiat tots els sectors econòmics, destacant la davallada de l’agricultura (-13,3%) i la dels aturats/ades que busquen la primera feina (-13,1%).

Intermensualment s’ha produït un lleu repunt de l’atur (+0,2%; 599 aturats més).

El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) organitza el proper 1 de març la Jornada Salut, Temps i Retribucions de les Dones al Món del Treball, on es presentaran tres estudis sobre salut, temps de treball i retribucions. S’hi preveu la intervenció de la consellera de Treball, l’Hble. Sra. Mar Serna i la participació dels agents socials.

El 22 de març vinent se celebrarà a Bilbao la cimera europea "Créixer amb seguretat", organitzada per l’Agència Europea per la Salut i la Seguretat Laboral, que posarà fi a la campanya realitzada durant un any dedicada a qüestions de salut i seguretat dels joves treballadors a Europa.

S’hi preveu fer balanç de les activitats realitzades i presentar els guanyadors i guanyadores dels concursos de bones pràctiques i vídeos.

El dies 14 i 15 de març se celebraran les jornades del Dia de l’Emprenedor al Palau de Congressos de Barcelona amb més de 200 activitats. El Dia de l’Emprenedor de Barcelona està promogut conjuntament per la Generalitat de Catalunya (CIDEM), l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Activa), el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (DGPME) i la Cambra de Comerç de Barcelona.

El Departament de Treball ha obert tres expedients informatius per determinar les causes dels tres accidents laborals que en es van produir a Barcelona, Sabadell i Reus en un curt espai de temps i que han comportat la mort de quatre treballadors.

El Departament de Treball participarà, junt amb sis departaments més, en un grup de treball per unificar la legislació que afecta les empreses i per simplificar els tràmits administratius que aquestes han de complir. Es preveu que en un termini de quatre mesos el grup de treball disposi d´un informe amb les millores del marc normatiu i simplificació dels tràmits administratius.

El Departament de Treball forma part de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, que s’han fixat com a objectius coordinar l’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic; impulsar actuacions de caràcter transversal entre els diferents departaments per afavorir l’adaptació al canvi climàtic a fi de disminuir els seus efectes a Catalunya, promoure accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions dels gasos amb efecte hivernacle, i fer el seguiment i l’avaluació de les actuacions anteriors.

La Comissió Europea publicà a finals de l’anterior Presidència finlandesa de la UE el llibre verd Modernitzar el dret laboral per afrontar els reptes del segle XXI

La seva finalitat és obrir un debat públic a la UE sobre com modernitzar el dret del treball per contribuir a l’assoliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa de créixer de manera sostenible creant més i millors ocupacions. La consulta pública es mantindrà oberta fins al 31 de març de 2007 i la Comissió Europea espera rebre les opinions dels estats membres, els interlocutors socials i els altres actors en relació amb com el dret del treball, tant a escala estatal com europea, pot ajudar perquè el mercat laboral esdevingui més flexible, tot garantint la seguretat dels treballadors/ores.

Aquest llibre verd se situa en el context del debat de la flexiseguretat, convertit en tema central per la política d’ocupació i d’afers socials de la UE. La fase actual del debat és analitzar com es podria aplicar a la UE un model basat en la combinació d’un mercat de treball flexible amb un alt nivell de protecció social dels treballadors/ores. El Llibre verd aborda la funció que podria exercir el dret laboral en la promoció de la flexiseguretat.

Està previst que un cop finalitzada la consulta pública s’examinin, en el marc d’una comunicació de seguiment de la Comissió, les qüestions principals i les opcions polítiques identificades. Aquests resultats contribuiran a l’elaboració posterior per part de la Comissió, en col·laboració amb els estats membres, d’una comunicació sobre flexiseguretat, en la qual s’identificaran una sèrie de principis comuns relatius a l’aplicació de la flexiseguretat en les reformes dels mercats de treball europeus.

Els objectius que es plantegen al Llibre verd són els següents:

El Llibre verd argumenta la necessitat de reformar el dret laboral a partir de la realitat actual del mercat del treball, fruit d’un procés històric recent i sobre la base dels reptes que planteja el segle XXI.

Els reptes que justificarien la necessitat d’incrementar la flexibilitat laboral són la rapidesa dels avenços tecnològics, la intensificació de la competència derivada de la mundialització, l’evolució de la demanda dels consumidors/ores i el notable creixement del sector serveis. Aquests elements han fet que les empreses s’organitzin de manera més flexible, i les diverses modalitats d’organització del treball resultants, quant a horaris, salaris i les necessitat de mà d’obra en les diferents fases del cicle de producció susciten la demanda d’una major diversitat contractual.

Les reformes de les legislacions nacionals sobre protecció per desocupació iniciades a començament dels anys noranta se centraren en relaxar les normes vigents per augmentar la diversitat contractual amb l’objectiu d’instaurar formes d’ocupació més flexibles acompanyades d’una menor protecció contra l’acomiadament, per facilitar l’accés al mercat de treball dels sol·licitants de primera ocupació i dels sol·licitants d’ocupació desafavorits. La proliferació de diferents tipus de contractes sense una adaptació en profunditat del dret laboral ha portat a un mercat de treball segmentat. La part d’ocupació total representada pels treballadors/ores amb contractes diferents del model contractual clàssic i les persones que treballen per compte propi ha passat de més del 36% dels treballadors/ores l’any 2001 a esdevenir prop del 40% dels treballadors/ores de la UE-25 l’any 2005.

Aquesta diversificació de contractes pot tenir efectes perniciosos, ja que una part de la mà d’obra es pot trobar atrapada en una successió d’ocupacions de curta durada i de baixa qualitat amb una protecció social insuficient. El risc de restar en una posició de debilitat en el mercat de treball també comporta un component molt fort de gènere i intergeneracional, ja que les dones, les persones de més edat i els joves amb contractes atípics tenen menys possibilitats de millorar la seva situació.

A l’Informe sobre l’ocupació a Europa de 2006 es constata que l’existència d’una legislació rígida sobre la protecció de l’ocupació tendeix a reduir el dinamisme del mercat de treball, i en dificulta les perspectives per a les dones, els joves i els treballadors/ores de més edat. L’Informe també destaca que els treballadors/ores se senten més protegits per un sistema d’ajuda a la desocupació que per la legislació sobre protecció de l’ocupació. Uns sistemes de subsidis per desocupació ben dissenyats, juntament amb polítiques actives del mercat de treball, semblen constituir la major garantia davant dels riscos que presenta el mercat de treball.

Les legislacions laborals s’han dissenyat, en la majoria dels estats membres, per garantir la protecció dels treballadors/ores per compte aliè en ocupacions particulars, i potser no són suficients per ajudar els treballadors/ores en la transició d’una situació a una altra, com en els casos d’acomiadament, desocupació, permisos de formació, responsabilitats familiars o excedències. El Llibre verd assenyala alguns exemples de mesures del dret laboral que faciliten les transicions en el mercat del treball, com és el cas austríac que suposa el pas d’un sistema basat en la relació de treball tradicional entre un treballador/a i una empresa a un sistema més global basat en un fons d’ajuda als treballadors/ores d’àmbit nacional, de manera que un treballador/a abandona una ocupació quan en troba una altra, en lloc de quedar-se en el primer per por a perdre la indemnització.

El cas danès, paradigma de la flexiseguretat, combina una legislació de protecció de l’ocupació menys rígida amb una intensificació de les mesures actives del mercat de treball, una inversió considerable en formació i uns subsidis per desocupació generosos supeditats a condicions estrictes. Significa un enfocament del treball que suposa prestar menys importància a les ocupacions particulars i atorgar més importància a un marc de suport que garanteixi la seguretat de l’ocupació, inclòs un ajut social i mesures actives de suport als treballadors/ores durant els períodes de transició.

Pel que fa al marc jurídic laboral, ens trobem amb què la realitat socioeconòmica del treball en l’actualitat no queda reflectida en la distinció tradicional entre treballador/a per compte aliè i treballador/a per compte propi. La noció de treball econòmicament dependent difumina la frontera entre el dret laboral i el dret mercantil, ja que aquesta categoria de treballadors no té contracte de treball i, en conseqüència no depèn de la legislació laboral, encara que depenen econòmicament i organitzativament d’un sol empresari/ària o client/a ocupador/a. Les conegudes com a relacions de treball triangulars entre una empresa usuària, un treballador/a per compte aliè i una empresa de treball temporal, o les cadenes de subcontractació que es donen en determinats sectors econòmics, contribueixen a la complexitat de la regulació jurídica de les relacions laborals.

Finalment, es planteja un tema d’extraordinària importància com és el de garantir, en el marc de la UE, els drets laborals dels treballadors/ores que presten serveis en un context transnacional. La dificultat principal està en les diferents definicions del concepte treballador que existeixen, com a conseqüència que la majoria de textos legislatius de la UE deixen als estats membres aquesta tasca. La constant referència al dret nacional, en detriment del dret comunitari debilita la protecció del treballador/a i les diferents definicions de treballador han plantejat dificultats, especialment en el marc de l’aplicació de les directives sobre el desplaçament dels treballadors/ores i les transferències d’empreses.