La Comissió Europea ha presentat el llibre verd Modernitzar el dret laboral per afrontar els reptes del segle XXI per tal de plantejar un debat públic a la UE sobre com revisar el dret laboral amb la finalitat última de contribuir a assolir l’objectiu de l’Estratègia de Lisboa de créixer de manera sostenible amb més i millors ocupacions.

La consulta pública restarà oberta fins al 31 de març de 2007 i se situa en el centre del debat sobre com els mercats de treball europeus han d’afrontar el repte de conciliar més flexibilitat amb seguretat.

El Parlament Europeu ha adoptat la directiva de serveis, un dels projectes legislatius europeus més importants dels últims anys des del punt de vista econòmic si tenim en compte que els serveis representen el 70% del PIB i de l’ocupació en la major part d’estats membres.

El text estableix un marc jurídic general amb l’objectiu de garantir la llibertat d’establiment d’empreses de serveis dins de la UE i la lliure circulació de serveis, eliminant així les barreres que impedeixen als prestadors de serveis -especialment a les pime- estendre les seves operacions més enllà de les seves fronteres nacionals.

La directiva cobreix tant els serveis a empreses com a consumidors i estableix les activitats regulades i les que quedes excloses. La directiva no afecta el dret laboral ni els convenis col·lectius, i qüestions com el salari mínim, vacances, seguretat a la feina i Seguretat Social estan fora del seu àmbit. Els estats membres disposaran de 3 anys per adaptar les seves legislacions a la directiva de serveis.

Els resultats d’un estudi presentat per la Comissió subratllen la importància del sector de la cultura per a l’economia europea posant de relleu el seu potencial de creació d’ocupació i en conseqüència la seva contribució a l’assoliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa.

Segons el comissari europeu Jàn Figel, el sector de la cultura és el motor de la creativitat, base de la innovació econòmica i social, i constitueix un motor econòmic i social dinàmic al servei del creixement i l’ocupació.

Aquest sector l’any 2003 va representar el 2,6% del PIB de la UE i una xifra de negoci de 654 milions d’euros. Entre 1999 i 2003, el creixement del sector ha estat un 12,3% superior al creixement mig de l’economia europea i pel que fa a l’ocupació, l’any 2004, 5,8 milions de persones treballaven en el sector, cosa que representa el 3,1% del total de la població activa de la UE.

El Parlament Europeu ha aprovat el 7è Programa marc d’investigació i desenvolupament 2007-2013 que es començarà a aplicar a partir de gener de 2007. La Comissió Europea ha anunciat que el 22 de desembre s’obriran les primeres convocatòries del Programa que comptarà amb un pressupost de 50.000 milions d’euros.

El 7è Programa Marc és un instrument per al desenvolupament de la política científica i tecnològica de la UE que s’estructura en quatre àrees principals: cooperació (suport a universitats, indústria, centres d’investigació i autoritats públiques per tal que incrementin la seva col·laboració); idees (preveu la creació d’un Consell Europeu d’Investigació); persones (accions Marie Curie per a la formació i carrera dels investigadors) i capacitats (accions per a la coordinació i el desenvolupament d’infraestructures d’investigació, centres regionals i pimes).

Més informació

El Govern estatal ha aprovat un Reial decret que regula el Programa de renda activa d’inserció (RAI) destinat a les persones desocupades amb especials necessitats econòmiques i dificultats per trobar feina.

Amb aquesta norma, la RAI deixa de tenir un caràcter temporal, amb vigència anual, condicionada a l’existència de disponibilitat pressupostària i s’incorpora amb caràcter permanent al sistema de protecció per desocupació.

A més del caràcter permanent, una altra millora significativa és que aquesta acció protectora passa a incloure la cotització a la Seguretat Social, que serà a càrrec del Servei Públic d’Ocupació Estatal, de la mateixa forma que està establert pels subsidis per desocupació.

L’Associació Espanyola d’Empreses Constructores d’Àmbit Nacional (SEOPAN) ha elaborat un informe sobre l’accidentalitat en el sector de la construcció en el període 2003-2005 a partir de les dades proporcionades pel sistema Delt@ del Ministeri de Treball i Afers Socials, el sistema únic de registre d’accidents.

Els principals resultats són els següents: la causa més important de l’accidentalitat greu i mortal a la construcció són les caigudes en altura; el 70% dels accidents es produeixen en jornada laboral i a l’obra; els treballadors menys qualificats tenen un índex d’accidentalitat més gran que els qualificats; el 89% dels accidents es produeixen en empreses amb serveis de prevenció aliens; la franja horària de 10 a 11 hores del dilluns, és el període de més accidentalitat lleu; per cada accident lleu es produeixen 21,6 jornades no treballades i 84,4 per accident greu.

L’informe acaba fent un seguit de recomanacions a partir dels resultats de l’anàlisi, entre les quals destaca el compliment estricte de la legislació vigent en matèria de prevenció així com la reunificació de la normativa per evitar errors d’interpretació i l’extensió de l’obligació de disposar d’un servei propi de prevenció en empreses de menys de 250 treballadors/ores.

D’acord amb les dades publicades recentment per Eurostat, el producte interior brut espanyol per càpita, en paritat del poder d’adquisició, de l’any 2005 se situa en el 98% de la mitjana dels 25 estats membres de la Unió Europea, un punt per sobre del nivell de 2003 i 2004 (97%).

En el conjunt de la UE el PIB del estats membres oscil·la entre el 48% de Letònia i el 251% de Luxemburg. Després de Luxemburg (amb un PIB més de dues vegades per sobre de la mitjana europea) se situa Irlanda (139%), Països Baixos (126%), Àustria (123%), Dinamarca (122%), Bèlgica (118%) i Regne Unit (117%). Entre els països més pobres figuren Letònia (48%), Polònia (50%), Lituània (52%) i Eslovàquia (57%).

Bulgària i Romania, que s’incorporaran l’1 de gener de 2007, es troben per sota d’aquests últims, amb un PIB del 33% i del 34%, respectivament. L’adhesió d’aquests dos països farà que la renda mitjana baixi quatre punts percentuals respecte a la situació actual.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a l’alça les perspectives de creixement per a l’economia espanyola, fixant-les en un 3,7% per al 2006, un 3,3% per al 2007 i un 3,1% per al 2008. En concret, es preveu una millora de la producció industrial i un augment de les exportacions juntament amb una contenció de la demanda interna i una moderació de la inversió.

Quant al conjunt de la zona euro, les previsions són positives (tot i que inferiors a les de l’economia espanyola), i oscil·len entre el 2,6% previst per a aquest any i el 2,3% de 2008. En paral·lel, les previsions per als Estats Units no són tan optimistes atès l’augment de la inflació (com a conseqüència de la pujada del cru), les tensions en el mercat laboral i la important davallada de la inversió en habitatge.

Més informació

L’Enquesta de Condicions de Vida elaborada per l’INE revela que gairebé un 20% de la població de l’Estat espanyol viu per sota del llindar de la pobresa. En aquest sentit, Espanya, juntament amb Grècia i Portugal, és un dels països amb més persones pobres de la Unió Europea, tenint en compte que en el moment de la recollida de dades encara no s’havien incorporat els nous membres.

Pel que fa al conjunt de l’Estat, Navarra és la comunitat autònoma amb més ingressos per persona, seguit del País Basc, Madrid i Catalunya. En canvi, Extremadura és la comunitat amb més pobresa. Aquesta enquesta considera “pobra” a tota persona que, després d’aplicar una formula de càlcul, rebi menys de 6.346,8 euros nets a l’any.

El passat 11 de desembre es va presentar l’estudi “20 anys de Catalunya a la Unió Europea”, dirigit per Francesc Morata, en un acte organitzat pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern davant la Unió Europea.

Més informació

El Consell de Ministres del passat 1 de desembre va aprovar el I Pla d’acció de la dona amb discapacitat que impulsa un conjunt de mesures que garanteixen l’exercici dels drets de les dones amb discapacitat.

Les mesures de l’àrea d’ocupació tenen la finalitat de sensibilitzar l’empresariat, treballadors/ores i serveis públics d’ocupació, així com les mateixes dones amb discapacitat sobre les seves possibilitats d’integració, perquè prenguin consciència de la seva vàlua.

El Parlament Europeu ha acordat la creació de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, que començarà a funcionar l’any 2007. El nou organisme tindrà la seva seu a Lituània i un pressupost de 52,5 milions d’euros pel període 2007-2013.

Les seves funcions seran assistir les institucions comunitàries, en especial la Comissió i les autoritats dels estats membres en la lluita contra la discriminació per motius de sexe i la promoció de la igualtat de gènere. També promourà la conscienciació dels ciutadans i ciutadanes de la UE en matèria d’igualtat de gènere.

L’afiliació catalana a la Seguretat Social ha registrat el novembre un creixement interanual del 2,8%, 90.572 afiliats/ades més en termes absoluts. Catalunya, que concentra el 17,8% de l’afiliació del conjunt d’Espanya, ha assolit un nou rècord històric amb un total de 3.367.123 afiliats/ades a 30 de novembre de 2006.

Aquest augment ha afavorit totes les demarcacions catalanes, sobretot Tarragona amb un creixement del 4,2%, després Girona (+3,4%), Lleida (+3,2%) i, finalment, Barcelona (+2,5%).

Segons les dades recollides a 31 d’octubre de 2006, a Catalunya hi ha un total de 422.535 treballadors i treballadores estrangers afiliats a la Seguretat Social, 37.824 més que en el 2005 (cosa que suposa un increment en termes relatius del 9,8%). La proporció d’estrangers/eres sobre el total d’afiliats se situa, a Catalunya en el 12,6% mentre que la mitjana espanyola és del 9,9%,

Territorialment, Girona i Lleida són, en proporció, les dues demarcacions catalanes amb més treballadors/ores estrangers, amb un pes del 16,2% i 15,3%, respectivament.

El 16% dels 2.673.599 contractes de treball formalitzats a Catalunya entre gener i novembre de 2006 són indefinits (un 33,9% més que l’any anterior), mentre que en el conjunt de l’Estat, el pes de la contractació indefinida és de l’11,3%.

El balanç global de la contractació a Catalunya, ha estat un augment interanual del 7,7%; entre els homes el creixement (+8,8%) ha estat superior al de les dones (+6,5%). 

El passat mes de novembre va finalitzar amb 257.771 aturats/ades inscrits a les oficines de Treball de la Generalitat, cosa que representa una disminució del 2,3% (6.054 menys) respecte d’un any abans. Tot i que s’ha reduït l’atur en ambdós sexes, el col·lectiu masculí ha estat el més beneficiat amb un descens de 5.842 aturats (-5,1%), mentre que el de les dones aturades ha disminuït de 212 (-0,1%).

Per sectors d’activitat, els que han experimentat una davallada interanual més intensa són l’agricultura (-24,4%) i la construcció (-7,6%).  

- ORDRE TRI/567/2006, de 17 de novembre, per la qual es regulen les bases reguladores dels ajuts per al Programa de suport a la formació de les treballadores i dels treballadors afectats per expedients de suspensió de contractes del sector tèxtil i de la confecció, i s´obre la convocatòria per a la presentació de sol·licituds per a l´any 2006. DOGC núm. 4773 - 01/12/2006

- RESOLUCIÓ TRI/4043/2006, de 28 de novembre, per la qual s´aproven les instruccions per a la presentació de la documentació de certificació i justificació de costos i la liquidació econòmica de les subvencions dels contractes programa per a la formació de treballadors ocupats, d´acord amb la Resolució TRI/3022/2005, de 18 d´octubre, per la qual s´aprova la seva convocatòria, en aplicació de l´Ordre TRI/376/2004, de 25 d´octubre. DOGC núm. 4780 - 14/12/2006

- RESOLUCIÓ TRI/3780/2006, de 15 de novembre, per la qual es modifica la Resolució TRI/2234/2006, de 9 de juny, per la qual s´obre la convocatòria per a l´any 2006 per a la concessió de subvencions de les accions de desenvolupament local mitjançant pactes territorials per a l´ocupació i d´inici del termini per a la presentació de sol·licituds per al reconeixement dels pactes territorials per a l´ocupació. DOGC núm. 4770 - 28/11/2006

- ORDRE TRI/527/2006, de 7 de novembre, per la qual es modifica l´Ordre TRI/380/2006, de 19 de juliol, per la qual s´aproven les bases reguladores que han de regir els ajuts destinats a la promoció de l´ocupació autònoma i es determina l´import màxim destinat a aquestes ajudes per a l´any 2006. DOGC núm. 4762 – 16/11/2006

- ORDRE TRI/556/2006, de 20 de novembre, per la qual es prorroga el termini de realització de les accions de formació dels professionals que col·laborin amb el Servei de Creació d´Empreses. DOGC núm. 4769 – 27/11/2006

Dins del cicle de Conferències “Noves visions del treball” que organitza Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, el proper dia 11 de gener Richard Sennett, sociòleg i professor de la London School of Economics, parlarà de l’organització del temps i les transformacions del treball.

Davant l´imminent llançament del 7è PM i de les primeres convocatòries, el CIDEM, organisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, organitza el proper 19 de gener un seminari per explicar les bases i els punts claus dels projectes europeus d´R+D.

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Les seves funcions principals seran de diàleg i de participació institucional entre organitzacions sindicals, empresarials i Administració. Aquest Consell integra diverses comissions que ja existien abans, però també en crea de noves com la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya que impulsarà i millorarà la negociació col·lectiva.

Amb aquesta iniciativa, Catalunya serà la primera comunitat autònoma que disposi d’una Comissió de Convenis Col·lectius, una d’Igualtat i No-discriminació, i una d’Inspecció de Treball.

Els passats 27 i 28 de novembre es va presentar a Lleida i Tortosa respectivament el manual Les 6 “C” de la conciliació. Mètode de gestió del temps a l’empresa, una eina desenvolupada pel Departament de Treball per facilitar a les empreses l’elaboració de plans de conciliació per als seus treballadors i treballadores adequats a les seves característiques.

Amb l’any que ara acaba es posa fi al període de programació de la política estructural i de cohesió de la Unió Europea 2000-2006 i el proper gener comença l’aplicació dels nous fons europeus per al període 2007-2013. Les prioritats de la nova política de cohesió i els seus instruments són més creixement i més i millors llocs de treball a totes les regions i ciutats de la UE.

El rellançament l’any 2005 de l’Estratègia de Lisboa situà la política de cohesió en el centre de l’estratègia de creixement i ocupació. L’Estratègia renovada de Lisboa ajusta els seus àmbits d’actuació, impulsa un nou cicle de governança i es dota d’uns instruments nous, sota dues prioritats bàsiques: el creixement i l’ocupació. La Comissió Europea se situa en el centre del procés i els fons comunitaris passen a ser l’instrument clau per assolir els objectius de Lisboa.

L’informe intermedi anual de l’Estratègia de Lisboa, que adoptà la Comissió el gener de 2006, recomanava als estats membres que la despesa en cohesió comunitària i desenvolupament rural anés destinada a donar suport a l’Estratègia de Lisboa en general i que la nova generació de programes de les polítiques de cohesió reflectissin les prioritats que figuren als programes nacionals de reforma i les quatre accions prioritàries següents:

Les directrius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió, de l’octubre de 2006, que han servit de base als estats membres per elaborar els marcs estratègics nacionals de referència (MENR) i els programes operatius nacionals, centren l’atenció en els objectius de l’Agenda renovada de Lisboa. Les directrius estratègiques de la cohesió són les següents:

Les directrius estratègiques dediquen una atenció especial a la dimensió territorial de la política de cohesió, especialment pel que fa a la contribució de les ciutats al creixement i a l’ocupació; a recolzar la diversificació econòmica de les zones rurals, i a fomentar la cooperació transfronterera, transnacional i interregional.

El pressupost de la política de cohesió per al període 2007-2013 és de 308.000 milions d’euros, la qual cosa representa un terç del pressupost comunitari i equival al 0,37% de la renta nacional bruta (RNB) dels 27 estats membres que passarà a tenir la UE a partir de l’1 de gener de 2007. La nova política de cohesió s’estructura en els objectius següents:

Del pressupost total del nou període de programació es destinarà un 81,54% a l’objectiu de cohesió, un 15,95% al de competitivitat regional i ocupació i un 2,52% al de cooperació territorial.

La política de cohesió per al període 2007-2013 compta amb els instruments següents:

El pes de l’Estratègia de Lisboa en la nova política de cohesió el trobem també en el Reglament general dels fons estructurals que disposa que els estats membres han de fixar el finançament en categories que derivin de l’Estratègia renovada de Lisboa, en el 60% per a les regions d’objectiu de convergència i en el 75% per a les regions d’objectiu de competitivitat regional i ocupació. Aquests temes prioritaris són la investigació i el desenvolupament tecnològic; la innovació i l’esperit empresarial; la societat de la informació; el transport (per a les regions d’objectiu de convergència); l’energia, en especial les fonts d’energia renovables; la protecció del medi ambient, i qüestions relacionades amb la política de recursos humans i de mercat de treball.

El repte per a l’Estat espanyol i Catalunya està en adaptar-se a la nova situació, ja que l’impacte financer de la nova política de cohesió significa una disminució del 44% dels recursos per al conjunt de l’Estat i del 60% per a Catalunya.