 | Actualitat europea  |
 | 1r Programa marc per a la innovació i la competitivitat
 |
| El Parlament Europeu va aprovar el passat 31 de maig el primer Programa marc per a la innovació i la competitivitat (PIC) per al període de 2007 a 2013, amb un pressupost de 3.621 milions d’euros.
El PIC té com a objectius promoure la competitivitat de les empreses, especialment les pimes; fomentar totes les formes d’innovació; accelerar la posada en marxa d’una societat de la informació, i promoure l’eficàcia energètica i les fonts d’energia renovables.
El pressupost es reparteix entre els tres programes següents: el Programa per a la iniciativa empresarial i la innovació (2.170 milions d’euros), el Programa d’ajut a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (730 milions d’euros) i el Programa energia intel·ligent - Europa (730 milions d’euros).
Nota de premsa
|
| | El 7è Programa Marc de R+D augmentarà la participació de les pimes
|
| Tal com ha assenyalat el comissari europeu de Ciència i Investigació, Janez Potocnik, la participació de les pimes augmentarà al 7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic de la Unió Europea (2007-2013) .
A la Unió Europea hi ha 25 milions de pimes, que suposen prop de dos terceres parts de l’ocupació i del PIB d’Europa, per la qual cosa són un component clau de les polítiques d’investigació i innovació.
Entre les propostes dissenyades per augmentar la participació de les pimes del 7è Programa marc hi ha la simplificació de les normes, processos i aspectes administratius per als sol·licitants, així com la reducció de les càrregues econòmiques per a les pimes participants en projectes de recerca. La contribució de la Unió Europea arribaria a un 70% del cost total dels projectes que integrin pimes.
Vegeu el document
Més informació
|
| | Inici de la campanya 'Créixer amb seguretat'
|
| En el marc de l´estratègia comunitària de seguretat i salut 2002-2006, l´Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball prepara el llançament d’una campanya informativa dedicada als joves. L’inici oficial de la campanya serà el pròxim 19 de juny als 25 estats membres de la Unió Europea, amb el lema "Créixer amb seguretat", i la Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut a la Feina se celebrarà del 23 al 27 d´octubre.
Agència europea
|
| | El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) elabora un dictamen sobre la flexiseguretat
|
| El passat 8 de maig el CESE va presentar un dictamen d’iniciativa sobre la combinació dels conceptes de flexibilitat laboral i protecció social, que es basava en el cas de Dinamarca, per iniciar un debat entorn aquesta qüestió. Es presenta com una estratègia política que combina flexibilitat laboral mitjançant normes liberals d’acomiadament amb seguretat mitjançant un nivell elevat de subsidis per desocupació, en què la política activa d’ocupació té una importància fonamental.
L’informe conclou que tenint en compte les diferències culturals, estructurals i econòmiques existents a la Unió Europea, el model danès no es pot copiar tal qual, encara que com a estratègia política es podrien traslladar algunes característiques generals a altres estats membres, especialment als que tinguin tradició de cooperació entre el govern i els interlocutors socials.
Comunicat de premsa
Vegeu el document
|
| | Flexibilitat laboral a les empreses europees
|
| D’acord amb una enquesta presentada per la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, hi ha diferències importants a la Unió Europea en matèria de flexibilitat en els horaris de treball.
Espanya està per sota de la mitjana europea en flexibilitat horària a la feina (un 43% de les empreses espanyoles apliquen alguna fórmula de treball flexible), mentre que Letònia, Suècia, Finlàndia i el Regne Unit són, en aquest ordre, els estats membres que compten amb més empreses que ofereixen la possibilitat d’un horari flexible, amb percentatges que se situen entre el 65% i el 56%. Les empreses de Xipre, Portugal, Grècia i Hongria se situen a la cua, com a estats de la Unió Europea amb menys flexibilitat horària (entre el 17 i el 38%).
Vegeu l’informe
Més informació
|
| | Llançament de la plataforma tecnològica europea de l'energia solar tèrmica
|
| El passat 30 de maig, Andris Piebalgs, membre de la Comissió Europea de l’Energia va presentar el llançament de la Plataforma Tecnològica Europea de l’Energia Solar Tèrmica. Es tracta d’una iniciativa de la Federació Europea dels Industrials d’Energia Solar Tèrmica (ESTIF), orientada a l’expansió de la recerca i el desenvolupament del sector.
La Comissió ha ofert el seu suport a la creació de la plataforma tecnològica sota la forma d’una acció en el marc del 6è Programa marc en matèria de recerca i desenvolupament, amb l’objectiu de la màxima expansió del mercat europeu de l’energia solar, ja que si la indústria de la Unió Europea està en primer ordre mundial en el terreny de les tecnologies termosolars, el mercat de la Unió Europea no representa més que un 10% del mercat mundial en aquest sector.
Nota de premsa
|
| | Apunts d'interès |
| | En el primer trimestre de l'any s'observa un descens de l'absentisme laboral
|
| El Departament de Treball i Indústria ha publicat les dades d’absentisme laboral del primer trimestre de 2006, basades en l’Enquesta de conjuntura laboral que elabora el Ministeri de Treball i Afers Socials.
Durant aquest període el nombre d’hores no treballades ha estat de 31,5 per treballador/a (14,8 hores corresponen a vacances i dies festius i 16,3 a causes ocasionals), xifra que representa una reducció important respecte al primer trimestre de l’any 2005, que l’índex d’absentisme va ser de 47,4 hores, i va trencar així la tendència creixent dels darrers quatre anys.
L’absentisme laboral va ser més elevat a la indústria (35,6 hores per treballador/a) que al sector de serveis (31,0) i a la construcció (23,0). D’acord amb el criteri de grandària de l’empresa, s’observa que les empreses de més de 250 treballadors són les que comptabilitzen més hores no treballades.
Més informació
|
| | Reforma laboral: acord per a la millora del creixement i de l'ocupació
|
| El Ministeri de Treball i Afers Socials, les organitzacions empresarials CEOE i CEPIME i les organitzacions sindicals CCOO i UGT van signar el passat 9 de maig, l’Acord per a la millora del creixement i l’ocupació.
L’Acord conté un conjunt de mesures adreçades a impulsar i donar suport a diversos aspectes del mercat de treball: l’ocupació, la contractació indefinida i la conversió de l’ocupació temporal en fixa; limitar l’ús successiu de contractes temporals, també per introduir una transparència més gran en la subcontractació d’obres i serveis entre empreses quan comparteixen un mateix centre de treball, i mesures destinades, d’una banda, a potenciar l’eficiència de les polítiques actives d’ocupació i, d’altra, a millorar la protecció dels treballadors davant la falta d’ocupació.
Vegeu l’Acord
|
| | L'Índex laboral Manpower preveu un model ocupacional basat en la immigració
|
| El passat 10 de maig es va presentar la 28a edició de l’Índex laboral Manpower. Segons l’estudi, en què s’analitza el període 1995-2005, Espanya mostra una tendència de transició cap a un model ocupacional dependent de la població immigrant. Els motius són el descens de la taxa de natalitat experimentada a Espanya des de finals dels anys 70 amb l'acceleració de la demanda d'ocupació associada al creixement econòmic que s’ha registrat en els últims anys.
Així mateix, s’assenyala que la població immigrant ha absorbit el 34% de les noves ocupacions en els últims deu anys, de les quals el 40% han estat ocupades per estrangers d'entre 25 i 39 anys.
Vegeu el document
|
| | Estudi sobre comerç just i solidari
|
| L´Agència Catalana del Consum (ACC) i la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCCB) van presentar el 10 de maig l’estudi El comerç just i la gran distribució a Catalunya: recomanacions per a la impulsió de productes de comerç just i solidari al sector de la gran distribució a Catalunya.
L´ACC va encarregar a la FCCB aquest estudi per poder establir línies d´actuació per impulsar la venda de productes de comerç just i solidari a les grans superfícies i altres sectors de la distribució, i ampliar l´àmbit de distribució d´aquest tipus de productes més enllà de les botigues especialitzades en comerç just.
Vegeu l´estudi
|
| | El Consell de Ministres modifica el Reglament dels serveis de prevenció de 1997
|
| El Consell de Ministres va aprovar el passat 19 de maig un reial decret que modifica el Reglament dels serveis de prevenció de 1997.
La normativa precisa, en primer lloc, els casos en què els recursos preventius de l’empresa han d’estar presents per verificar que les activitats preventives es desenvolupin de manera efectiva i siguin adequades per combatre els riscos laborals detectats.
En segon lloc, defineix les activitats que s’han de considerar perilloses o amb riscos especials, tant per exigir una activitat preventiva més gran de l’empresa com per reforçar el compliment de la llei en aquests casos.
Finalment, el text millora la qualitat dels sistemes de gestió de prevenció, perfecciona el sistema d’auditories de les activitats preventives i n’augmenta l’eficàcia.
Vegeu el Reial decret
|
| | Situació sociolaboral de les dones |
| | Les prestacions per maternitat a Espanya estan entre les més baixes d'Europa
|
| Un estudi fet per l’empresa Mercer HR Consulting, i publicat a principis de maig, analitza el nivell de les prestacions per maternitat a tretze estats europeus.
D’una banda compara la durada del permís per maternitat, on es mostra que hi ha importants diferències entre països: mentre que a Suècia, Noruega i Dinamarca les dones tenen 96, 52 i 50 setmanes de permís, respectivament, a Espanya, França, Països Baixos i Polònia tenen 16 setmanes; a Alemanya en tenen 14; a la República Txeca, 28, i a Hongria, 24.
D’altra banda també s’analitza el nivell de les prestacions econòmiques dels permisos per maternitat en relació amb la durada. Les dades mostren que la durada de les prestacions no es corresponen necessàriament amb els nivells de les retribucions. Alguns països apliquen llargs períodes, però les retribucions són baixes. Així, per exemple, la retribució acumulada després de 6 mesos de permís és de 5.300 € al Regne Unit i de 5.800 € a Irlanda. A Alemanya les prestacions són també relativament baixes, de 5.900 €, juntament amb les de França, Espanya i Països Baixos, tots de 6.750 €. A l’extrem alt de l’escala se situa Itàlia amb 9.150€ i Dinamarca i Noruega que superen els 11.000 €. Per últim, se situa la República Txeca amb només 2.100 €
|
| | El 79% de les directives espanyoles treballa per compte propi o en petites empreses
|
| La Fundación Encuentro analitza a l’Informe Espanya 2006 el paper de les dones espanyoles en llocs de direcció. A partir de dades de l’Enquesta de població activa, l’Informe assenyala que del 6,7% d’ocupats que desenvolupen tasques de direcció, només un de cada tres és una dona, proporció que és inferior a la participació de les dones en el total de l’ocupació (40,1%).
L’estudi revela que les dones dirigeixen principalment empreses sense assalariats, ja que el 46,5% de les directives ho són d’aquests tipus d’empreses, enfront del 24,3% d’homes directius. La presència femenina disminueix a mesura que augmenta el nombre de treballadors de les empreses, de manera que en les empreses de més de 10 treballadors, el pes de les dones directives és de tan sols del 21,9% (el 78,1% de la resta de llocs directius en aquestes empreses estan ocupats per homes).
Vegeu el document
|
| | Conjuntura industrial |
| | Milloren les expectatives empresarials gràcies a l'impuls de la cartera de comandes
|
|
L´Indicador de clima industrial (ICI) de Catalunya es va situar el maig del 2006 a -0,8, és a dir 4 dècimes per sobre del mes anterior i 5,5 punts també per damunt del d´un any enrere. En termes interanuals, i pel que fa als components de l´ICI, s´observa que baixen les expectatives de producció, però augmenta la cartera de comandes i disminueixen els estocs. A Espanya, l´ICI es va situar a -1,2, és a dir 1,6 punts per damunt del mes anterior i 5,1 punts també per sobre del d´un any enrere.
Vegeu les dades més recents
|
| | Augmenta el preu màxim del GLP per canalització
|
| El preu màxim del GLP per canalització subministrat a usuaris finals (propà) s’ha apujat, des del 16 de maig, un 2,41% (el terme variable) respecte al mes anterior. El preu ha augmentat un 2,89% en el cas del GLP a dojo per a empreses distribuïdores per canalització.
Consulteu els preus al web del Departament de Treball i Indústria
|
| | A l'abril millora el TIEPI
|
| Al mes d’abril el TIEPI ha millorat notablement respecte de l’abril de 2005, ja que ha disminuït el 20,83%. L’evolució acumulada del TIEPI dels últims 12 mesos continua augmentant, amb un percentatge d’increment respecte de 2005 del 16,4%.
L’evolució de la qualitat del subministrament elèctric s’analitza a través de l’Índex TIEPI, que es valora en hores d’interrupció ponderat per la magnitud d’importància relativa del subministrament interromput.
Pel que fa als microtalls o interrupcions breus del subministrament amb una durada inferior a 3 minuts, el nombre de microtalls del mes d’abril ha estat de 222, 94 menys respecte de l’abril de 2005. Això es tradueix en una reducció de 271 microtalls en la sèrie acumulada dels darrers 12 mesos, amb una millora del producte del 4,21% en termes interanuals.
|
| | Evolució del mercat de treball |
| | L'afiliació manté al maig un intens ritme de creixement
|
| L’afiliació a la Seguretat Social s’ha incrementat en 150.454 persones respecte de l’any passat (+4,7%), i la xifra total d’afiliats a 31 de maig de 2006 se situa en 3.352.563. Aquest creixement de l’afiliació al maig ha estat el més elevat dels últims 10 anys.
En comparació amb l’abril de 2006 s’han registrat 14.797 afiliats més (+0,4%).
Les quatre demarcacions catalanes han guanyat afiliats tant en termes interanuals com intermensuals.
Més informació
|
| | Continua creixent el nombre d'afiliats estrangers a la Seguretat Social
|
| L’abril de 2006 ha finalitzat amb 412.334 estrangers afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, 13.860 més que al mes de març (+3,5%) i 133.483 més que fa un any (+47,9%). En el conjunt d’Espanya s’han registrat taxes de creixement inferiors a les catalanes (+2,7% i +46,3%, respectivament).
Catalunya concentra el 22,9% dels afiliats estrangers de tot l’Estat (1.803.323). Els estrangers representen el 12,4% de l’afiliació catalana; en canvi, suposen el 9,7% de l’afiliació estatal.
Més informació
|
| | En els cinc primers mesos de l'any se signen 31.500 contractes indefinits més que un any abans
|
|
Més informació
|
| | Descens intermensual de l'atur, amb 6.303 aturats menys que a l'abril
|
|
Més informació
|
| | Novetats legals, administratives i convocatòries | | Indústria
- Ordre TRI/220/2006, de 24 d´abril, de convocatòria per a la concessió dels Premis de la Generalitat de Catalunya a la Innovació per a l´any 2006 (DOGC 4630, de 10 de maig de 2006).
El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el dia 26 de juny de 2006.
Més informació
Treball
- Ordre TRI/279/2006, de 26 de maig, per la qual s´aproven les bases reguladores que regiran la concessió de subvencions per a la realització d´itineraris d´inserció sociolaboral adreçats a les persones acollides a la renda mínima d´inserció (RMI) i mesures de suport als itineraris formatius per als treballadors en procés d´inserció d´una empresa d´inserció sociolaboral (DOGC 4650, de 8 de juny de 2006).
Més informació
- Resolució TRI/833/2006, de 27 de març, per la qual es convoca el premi anual "Tesis Doctorals" del El dia 20 de juny se celebrarà la jornada Matins de la Innovació: Avantatges en l’Ús de la Simulació com a Eina d’Ajut a la Presa de Decisions en Logística, organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Informació i el CIDEM.
Més informació
El mateix dia 20, el CIDEM organitza l’Esmorzar CIDEM d’Emprenedoria i Finançament: “El procés de desinversió”, que s’adreça a inversors, consultors, agents de borsa, representants de les societats de capital risc, i en general, a la comunitat inversora.
Més informació
Tertúlia Digital i el CIDEM organitzen el proper dia 22 de juny l’acte “Internacionalitzar-se o morir: claus per sobreviure en un món cada cop més global”.
Més informació
El proper dia 29 de juny se celebrarà la jornada 7è Programa Marc: els Futurs Projectes Europeus, organitzada pel Parc Tecnològic del Vallès i la Fundaci&# |
| | Acció de Govern | | - Acord i aportació de 9,2 M€ per soterrar i desplaçar línies elèctriques de Sant Feliu de Llobregat, Montornès del Vallès, Begues i Rubí. La Generalitat i els ajuntaments esmentats han signat convenis de cooperació amb Red Eléctrica Española i Fecsa Endesa pel soterrament de línies elèctriques que passen pels dos primers municipis i pel desplaçament de línies en el cas dels dos últims.
Comunicat de premsa
- Seguiment del conflicte de Braun: reunió amb la direcció i sindicats de l’empresa per analitzar la situació de la planta d’Esplugues de Llobregat davant l’anunci de la intenció de cessament de la producció.
Comunicat de premsa
- Manteniment de la previsió d’implantar 3.000 MW d’energia eòlica al 2010 i 3.500 MW al 2015, recollida al Pla de l’energia de Catalunya. Davant l’anunci contradictori del Ministeri d’Indústria, on es parla de xifres significativament més baixes, el Departament manté com a vàlides les seves estimacions, ja que considera que són tècnicament viables i econòmicament i socialment necessàries.
Comunicat de premsa
- Reestructuració parcial del Departament de Treball i Indústria, que assumeix l’exercici de les atribucions pròpies de l’Administració de la Generalitat en matèria de consum com a resultat de la sup |
| | Tauler de reflexió | | El Fòrum Econòmic de Brussel·les 2006
Els passats 18 i 19 de maig, la Direcció General d’Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea va celebrar per setè any consecutiu el Fòrum Econòmic de Brussel·les; un punt de trobada d’economistes, polítics i representants d’institucions privades i públiques de tot el món.
En el Fòrum, la Comissió Europea va presentar les noves previsions econòmiques per a la Unió Europea i es va debatre com impulsar el creixement i afrontar l’ampliació de nous estats membres. Concretament, la Comissió Europea preveu una acceleració del creixement de la UE25 al llarg de 2006 (de l’1,6% el 2005 al 2,3% per a aquest any), basant-se en la fortalesa de la demanda interna, i a més planteja la necessitat d’avançar en la constitució d’un veritable mercat únic, d’augmentar la competitivitat de la UE i de redefinir el model social (fer-lo flexible per als llocs de treball i segur per a les persones). Aquests elements van ser la base per a la discussió en el Fòrum, que va constar de quatre sessions:
Sessió 1. Perspectives econòmiques
Coordinació i edició: Secretaria General, Departament de Treball
Núm. de dipòsit legal: B. 38457-2005 |
Disseny i programació: Medina Vilalta & Partners i Via Indice | |
|
