El maig de 2004 els estats membres de la UE-15, excepte Irlanda, Suècia i Regne Unit, van introduir restriccions a la lliure circulació de treballadors dels nous estats membres (menys a Xipre i Malta) mitjançant unes disposicions transitòries previstes al Tractat d’adhesió de 2003. El proper mes de maig aquests estats han de decidir si prorroguen aquestes restriccions fins al 2009. En aquest sentit, la Comissió Europea ha fet un informe sobre el funcionament d’aquestes disposicions amb l’objectiu de proporcionar-los elements per decidir si prorroguen les restriccions fins al 2009. A hores d’ara Espanya, Portugal i Finlàndia ja han anunciat la seva decisió d’eliminar-les a partir de maig.

Així mateix, el Parlament Europeu va aprovar el mes de febrer una resolució sobre els efectes de la globalització en el mercat interior, en la qual felicita els estats que han obert els seus mercats laborals als nous estats membres i insta la resta que suprimeixin els obstacles a la lliure circulació de treballadors.

La Comissió Europea ha proposat crear el Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització (FEG) dotat d’un màxim de 500 M€ anuals amb l’objectiu de donar suport a la reinserció professional dels treballadors de la UE que perdin la seva feina com a conseqüència directa de la competència mundial.

Es preveu que cada any se'n puguin beneficiar entre 35.000 i 50.000 treballadors de la UE per mitjà d'accions d’acompanyament en la recerca d’ocupació, formació personalitzada i ajuts per a l’autoocupació.

Comunicat de premsa de la Comissió Europea

Més informació 

La Comissió Europea ha creat un full de ruta per la igualtat entre dones i homes amb la finalitat de promoure-la tant a l’interior com a l’exterior de la UE, amb 21 activitats específiques durant els propers 5 anys i la creació d’un nou institut europeu per la igualtat entre dones i homes dotat d’un fons de 50 M€.

El full de ruta assenyala les 6 prioritats següents: independència econòmica per a les dones i els homes; conciliació de la vida privada i professional; igualtat en la presa de decisions polítiques i econòmiques; eliminació d’estereotips sexistes; eradicació de tota forma de violència fonamentada en la diferència de gènere i promoció de la igualtat entre les dones i els  homes a l’exterior de la UE.

Com a continuació de la comunicació sobre la nova política industrial, adoptada l’octubre de 2005, la Comissió Europea ha creat un grup d’alt nivell per coordinar, durant els dos propers anys, les iniciatives polítiques i legislatives de la UE sobre l’energia, la competitivitat i el medi ambient, de manera que les iniciatives preses en cadascun d’aquests terrenys siguin coherents entre sí.

El grup d’alt nivell emetrà recomanacions d’acció, en particular sobre les qüestions següents: el funcionament dels mercats energètics; el canvi climàtic (en especial sobre el sistema d’intercanvi de les quotes d’emissions), l’eficàcia energètica i les energies renovables; la prevenció i el reciclatge dels residus; l’ús més racional dels recursos; el desenvolupament i l’ús de tecnologies mediambientals i altres tecnologies innovadores, i l’aplicació de millors principis de reglamentació.

Comunicat de premsa

El passat 21 de febrer, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barrosso, i el comissari de Formació i Cultura, Jan Fiegel, van presentar una proposta de creació de l'Institut Europeu de Tecnologia (IET). La finalitat de l’Institut és ser un nou pol d’excel·lència en els àmbits de l’ensenyament, la recerca i la innovació que permeti a Europa competir amb els grans centres de recerca nord-americans.

Si la proposta és acollida favorablement pel Consell Europeu dels dies 23 i 24 de març, la Comissió presentarà una proposta formal abans que s’acabi l’any. Si es respecten aquests terminis l’Institut podria començar a funcionar de cara a l’any 2010.

Comunicat de premsa

El passat 20 de febrer es va celebrar a Brussel·les el Seminari sobre la responsabilitat social de l’empresa (RSE) en una Unió Europea ampliada, organitzat per la Comissió Europea i el Banc Mundial. Vladimir Spidla, comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Igualtat d’Oportunitats va destacar l’interès de la Unió Europea en la RSE, ja que pot contribuir positivament a l’objectiu de l’Estratègia de Lisboa de convertir l’economia europea basada en el coneixement en la més competitiva i dinàmica del món.

Es van exposar els resultats de l’estudi fet pel Banc Mundial sota el títol What does business think about corporate social responsability? i es va donar a conèixer la iniciativa Global Compact, promoguda pel Programa de desenvolupament de les Nacions Unides (UNDP).

Al Seminari es va tractar, també, de la conveniència d’un marc reglamentari sobre la RSE a nivell comunitari o internacional i es va destacar la iniciativa d’ISO d’establir una guia per a la responsabilitat social de les empreses (ISO 26000). Està previst que aquesta guia es publiqui l´any 2008 i que no sigui una certificació estàndard.

El Consell de Ministres va aprovar el passat 24 de febrer la distribució de 2.541 M€ dels pressupostos generals de l’Estat, consignats al pressupost del Servei Públic d’Ocupació estatal, per a la gestió de les polítiques actives d’ocupació per les comunitats autònomes en l’any 2006. Les autonomies rebran casi un 8% més que l’any anterior.

Per comunitats autònomes, la que més fons rebrà serà Andalusia (567 M€), seguida de Catalunya (360 M€) i Madrid (316 M€) i les que en rebran menys seran el País Basc (579.823 €), La Rioja (14 M€), Navarra (26 M€), Cantàbria (35 M€) i Balears (43 M€).

Les partides més importants es destinen als programes de foment de l’ocupació, escoles taller, cases d’oficis i tallers d’ocupació, amb 1.418,4 M€ i als programes de formació professional ocupacional i contínua, amb 1.012,9 M€

El Consell Executiu català va aprovar el 28 de febrer el Projecte de llei de foment de la ciència i la innovació empresarial i d’ordenació de la recerca, que té com a objectiu fomentar la col·laboració entre universitats, empreses i Govern per potenciar la investigació i la innovació empresarial.

El projecte legislatiu preveu la creació de l’Agència de la Recerca de Catalunya com un nou mecanisme de coordinació de la gestió de la investigació i la transferència de coneixement dels centres dedicats a la recerca i el desenvolupament (R+D), així com la constitució del Consell de Recerca, Innovació i Societat del Coneixement, que assessorarà sobre les directrius generals en polítiques relacionades amb els objectius de la Llei.

Més informació

El Projecte desenvolupament estratègic de pimes impulsat pel CIDEM i la Cambra de Comerç de Barcelona té com a principal objectiu ajudar petites i mitjanes empreses catalanes a créixer i desenvolupar el seu negoci.

L’entorn competitiu empresarial provoca que cada vegada més empreses es plantegin el seu model empresarial i es requereixi un model de gestió adequada en planificació estratègica i visió empresarial. Per això, els empresaris i empresàries obtindran a través d’aquest projecte coneixements en aspectes com l’estratègia empresarial i comercial, el lideratge, la gestió econòmica i financera, el control de la gestió o les habilitats directives. Altres qüestions importants que també inclou el projecte són la integració de la planificació de les operacions de l’empresa, així com la gestió de recursos humans. 

La Comissió Institucional de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura convoca la segona edició dels Premis Mobilitat Sostenible i Segura 2005-2006 amb l’objectiu de reconèixer i difondre aquelles actuacions que es desenvolupen arreu del territori català en àmbits tan diferents com la gestió i potenciació del transport públic, l’aplicació de noves tecnologies, l’aprofitament de noves fonts d’energia, el control de la contaminació atmosfèrica i acústica o el foment de sistemes de transport alternatius al vehicle privat entre d’altres.

La data límit per a la presentació de la memòria del projecte és el 31 de març de 2006.

L’escola de negocis Esade impulsa una nova xarxa de recerca i promoció de la responsabilitat social de l’empresa (RSE) a les pimes catalanes, en la qual participen l’Administració autonòmica i local, les patronals i els sindicats amb l’objectiu de sensibilitzar les pimes de la importància de la RSE com a eina per a la promoció de la competitivitat i la sostenibilitat de l’empresa.

L’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE ha fet un estudi sobre flexibilitat laboral a partir de l’anàlisi de set convenis col·lectius d’empreses de Catalunya publicats els anys 2004 i 2005. D’aquest estudi,  titulat  “La competitivitat de la indústria catalana: mesures de flexibilitat”, es desprèn que els models de negociació col·lectiva actual són estàtics, ja que les mesures de flexibilitat laboral reflectides en els convenis se centren principalment en matèries com ara la contractació, la reestructuració i els acomiadaments i que, en molts casos, les empreses es limiten a establir el mateix que ja preveu la llei.

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el Departament de Treball i Industria ha publicat l’Anuari 2005. Dona i treball que recull informació estadística sobre els aspectes més destacats de la situació sociolaboral de la dona a Catalunya i la compara amb la situació de la dona a l’Estat espanyol i al conjunt de la Unió Europea.

El 3 de març el Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de llei d’igualtat entre dones i homes el qual té com a objectiu fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i l’eliminació de tota discriminació contra la dona en qualsevol àmbit.

L’Avantprojecte té previst un conjunt de mesures transversals en tots els ordres de la vida política, jurídica i social. Les mesures laborals i de Seguretat Social són resultat de l’acord bàsic al qual s’ha arribat amb les centrals sindicals CCOO i UGT.

A partir de les enquestes nacionals sobre l’ús del temps fetes entre 1998 i 2004 pels instituts nacionals d’estadística respectius, Eurostat ha informat recentment de l’ús que fan del seu temps els homes i les dones europees de 20 a 74 anys. Les dones dediquen més temps que els homes al treball domèstic, amb diferències substancials entre països, ja que si a Suècia les dones dediquen un 50% més que els homes a aquesta activitat, a Itàlia i a Espanya hi dediquen més del 200%.

Els homes dediquen més temps al treball remunerat que les dones, fins a una hora i un quart o una hora i mitja més per dia. Ara bé, el temps de treball del total de la jornada és més curt per als homes que per a les dones, excepte a Suècia, Noruega i al Regne Unit, on la diferència és pràcticament nul·la.

Pel que fa a les tasques a la llar, les dones s’ocupen majoritàriament de les relacionades amb la preparació del menjar i la neteja i els homes de les que tenen a veure amb la construcció i les reparacions.

L’índex de producció industrial (IPI) de Catalunya va pujar el mes de gener de 2006 un 6,6% més respecte a un any enrere. Per grans sectors industrials, tots els béns van registrar taxes de variació positives, però els béns d’equipament són els que van presentar un increment més elevat (14,1%). A Espanya, l´IPI va pujar un 5,3% interanual.

L’índex general de preus industrials (IPRI) de Catalunya va tenir un augment interanual del 4,9% el gener de 2006. Per grans sectors industrials, tots els béns presenten taxes de variació positives tant a Catalunya com a Espanya, el sector més destacable dels quals és el de l’energia amb increments similars (20,6% i 20,5%, respectivament).

Dades més recents 

L´indicador de clima industrial (ICI) de Catalunya es va situar el febrer del 2006 a -5,9, és a dir 6 dècimes per sota del mes anterior i 6 dècimes també però per damunt del d´un any enrere. En termes interanuals, pel que fa als components de l´ICI s’observa que baixen les expectatives de producció però puja la cartera de comandes i baixen els estocs. A l´Estat espanyol, l´ICI es va situar a -4,4, és a dir 2 punts per damunt del mes anterior i 7 dècimes també per sobre del d´un any enrere.

Des del dia 21 de març, el preu màxim del GLP per canalització subministrat a usuaris finals (propà) ha baixat un 8,1% (el terme variable) respecte al mes anterior. En el cas del GLP a dojo per a empreses distribuïdores per canalització, el preu es redueix un 9,5%.

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a 28 de febrer de 2006 es xifra en 3.274.239 persones, 166.693 afiliats més que un any abans. Respecte del mes de gener també s’ha registrat un augment de l’afiliació: 22.285 persones afiliades més (+0,7%).

Per àmbit territorial, les quatre demarcacions catalanes han evolucionat favorablement, i en termes interanuals Barcelona registra 120.157 nous afiliats (+5,1%); Girona, 19.961 (+7%); Tarragona, 18.691 (+6,6%), i Lleida, 7.884 (+4,5%).

 
Més informació

La xifra d’estrangers afiliats a la Seguretat Social a Catalunya en finalitzar el mes de gener de 2006 (380.415) ha augmentat de 2.560 persones respecte del desembre (+0,7%). En termes interanuals, l’afiliació estrangera ha crescut de 131.130 treballadors (+52,6%).

Els afiliats estrangers a Catalunya representen el 22,4% del conjunt d’afiliats estrangers a l´Estat espanyol (1.696.117 treballadors) i l’11,7% de l’afiliació catalana, mentre que en el conjunt de l’Estat l’afiliació estrangera suposa el 9,4%.

En els dos primers mesos de l’any s’han formalitzat 442.779 contractes amb lloc de treball a Catalunya, 70.888 dels quals han estat indefinits i 371.891, temporals. Respecte del mateix període de 2005, s’observa un augment de la contractació del 16% (60.967 contractes més) que ha beneficiat a ambdós sexes i s’ha estès a les quatre demarcacions.

Així mateix, el pes dels indefinits se situa en el 16%, 9 dècimes més que l’any anterior (15,1%) i 4,7 punts percentuals per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol (11,3%).

A 28 de febrer de 2006, el nombre d’aturats registrats a Catalunya és de 273.062, 7.424 menys que l’any anterior (-2,7%). Aquest descens s’ha generalitzat per sexes i edats, i és especialment intens l’observat en el col·lectiu femení menor de 25 anys (-11,1%). Els sectors que han propiciat la davallada de l’atur han estat els serveis (-4,7%) i la construcció (-12,9%) atès que als altres sectors ha augmentat. Per demarcacions, la reducció de l’atur més important s’ha registrat a Barcelona (-5.838), seguida de Tarragona (-1.283) i  Girona (-789). En canvi, Lleida ha registrat 486 aturats més.

- Ordre TRI/99/2006, de 28 de febrer, per la qual s´aproven les bases reguladores per a l´atorgament d´ajuts per a la subcontractació d´activitats de recerca, desenvolupament i innovació. DOGC 4595, de 17 de març de 2006.

 - El proper dia 5 d’abril es farà la presentació de l’estudi “La Situació de la Innovació a Catalunya”, elaborat pel CIDEM, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Aquest estudi intenta donar resposta a les preguntes següents: qui innova a Catalunya?, Catalunya és innovadora en el context europeu? i què ha de fer Catalunya per augmentar l’actual inversió en R+D+i?