Tot i que la Proposta inicial de la Comissió tenia com a objectiu promoure l´eficàcia energètica a través de la introducció d´objectius obligatoris per als estats membres en matèria d´estalvi energètic i l´adopció de mesures que contribuïssin a la posada en funcionament dels serveis energètics, el text final acordat el passat mes de juny pel Consell d´Energia sobre la Proposta de directiva relativa a l´eficàcia en l´ús final de l´energia i els serveis d´abastament energètic ha passat a ser merament indicatiu.

Més informació

La Comissió Europea va adoptar, el passat 22 de juny, el Llibre verd sobre l´eficàcia energètica amb l´objectiu de promoure un debat sobre les possibilitats d´economitzar l´energia.

El Llibre verd enumera una sèrie d´opcions que permetrien economitzar un 20% del consum d´energia fins l´any 2020, a través d´un canvi en el comportament dels consumidors i de l´ús de tecnologies d´alta eficàcia energètica. Gràcies a aquestes economies, la factura energètica de la Unió Europea podria disminuir d´uns 60.000 milions d´euros, la qual cosa permetria invertir en els sectors econòmics de la UE, on la indústria europea pot reforçar la seva posició de lideratge.

Amb l´objectiu de fomentar la mobilitat dels treballadors europeus, la Comissió Europea ha designat l´any 2006 “Any europeu de la mobilitat dels treballadors”.

La Comissió preveu presentar-lo com una eina per posar en pràctica un veritable mercat de treball a nivell europeu i sensibilitzar tot el conjunt d´actors que intervenen (poders públics,  interlocutors socials, treballadors, empreses, etc.) sobre els beneficis que comporta la mobilitat de treballadors i sobre els instruments que hi ha per posar-la en pràctica.

Fins ara, les xifres mostren una baixa mobilitat laboral entre països europeus. Durant els darrers 30 anys, el percentatge d´europeus que resideixen en un país de la UE diferent del propi s´ha mantingut al voltant de l´1,5%.

Més informació

El 14 de juny es va celebrar la conferència “Responsabilitat social de les empreses: competitiva, petita i responsable” amb l´objectiu de donar a conèixer els resultats de la campanya europea de promoció de la responsabilitat social entre les PIME.

Durant la campanya, organitzada per l´associació europea de les PIME, les empreses artesanals (UEAPME) i l´Associació Europea de Cambres de Comerç, s´han dut a terme 65 actes en els 25 estats membres, Bulgària, Romania, Croàcia i Noruega. Més de 50 PIME de tot Europa han presentat exemples de bones pràctiques i les seves experiències pel que fa a RSE, per exemple: el finançament de l´alfabetització del personal d´una empresa de neteja a Lió; la contribució, per part d´una societat gal·lesa, a la revitalització del teixit social i econòmic d´una zona rural aïllada o la construcció d´establiments hotelers a Malta intentant reduir al mínim l´impacte sobre l´entorn de l´illa i els seus recursos naturals.

Més informació 

Durant el transcurs d´una conferència que es va desenvolupar a Luxemburg els dies 15 i 16 de juny, sobre la Carta europea de les petites empreses, organitzada conjuntament per la Comissió Europea i la presidència luxemburguesa, es va tractar la qüestió de com donar facilitats i estimular l´activitat econòmica de les petites i mitjanes empreses (PIME).

A l´ordre del dia de la conferència figuraven l´educació en l´àmbit de l´empresa, la millora de la reglamentació –sobretot pel que fa a la fallida i l´avaluació de l´impacte -, així com el dèficit de competències.

El procediment establert per la Carta compara els progressos aconseguits pels diferents estats membres i facilita l´intercanvi de bones pràctiques, clau de la millora de l´entorn de les PIME .

 
Més informació

- El passat 30 de juny el CIDEM va signar un conveni amb SEPIDES (societat mercantil que pertany a la Societat Estatal de Participacions Industrials, la SEPI) per a la millora empresarial. El CIDEM i SEPIDES participaran conjuntament en projectes empresarials que contribueixin al desenvolupament sostenible, l´R+D+I i a la creació d´ocupació.

El passat 21 de juny, el comissari europeu de Justícia, Llibertat i Seguretat, Franco Frattini, va exposar la situació actual i les accions previstes en la lluita contra la violència exercida contra les dones, en el marc d´una audició pública a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtats de Gènere del Parlament Europeu.

Va destacar els programes que actualment estan en funcionament i que tenen l´objectiu de garantir el respecte físic i mental de les dones: DAPHNE, que lluita contra la violència contra les dones, els joves i els infants; AGIS, de cooperació judicial i penal, i AENAS, d´assistència a països tercers en matèria de migració i asil. També va destacar les iniciatives contra el tràfic d´éssers humans i la consideració especial de les dones en el sistema d´asil de la UE.

Més informació

Segons un estudi de Manpower, la diferència en els sous d´homes i dones es deu a la menor experiència de les dones treballadores, la menor presència d´aquestes en llocs de comandament i a la seva elevada participació en el sector serveis.

La maternitat i la conciliació de la vida familiar i laboral és un dels elements que dificulta l´accés de les dones a ocupacions qualificades. D´acord amb l´OCDE, a Espanya el 24% dels treballadors amb fills aconsegueix un ascens laboral en un termini de 5 anys, percentatge que baixa fins al 16% en el cas de les dones.

Un altre factor que explica la diferenciació salarial entre homes i dones és el tipus d´empresa en la qual treballen. Les dones solen treballar en empreses més petites i els homes en empreses més grans, les quals es caracteritzen per pagar uns salaris més elevats.

Holanda, Alemanya i Gran Bretanya són els països on la desigualtat és més elevada, ja que els homes cobren entre un 26% i un 23% més que les dones. Espanya, amb un 19,2% de diferència, se situa per sota de la mitjana europea (19,7%).

L´indicador de clima industrial (ICI) de Catalunya es va situar al juny de 2005 a -3,2; és a dir, 3,2 punts per sobre del mes anterior i 1,5 punts per sota d´un any enrere. Pel que fa als components de l´ICI s´observa que, en termes interanuals, es mantenen les expectatives de producció i la cartera de comandes i pugen els estocs. A l´Estat espanyol, l´ICI es va situar a -5,7, és a dir, 0,4 punts per sobre del mes anterior i 4,8 punts per sota d´un any enrere.

Vegeu les dades més recents

L´índex general de preus industrials (IPRI) de Catalunya presenta un increment interanual del 3,7% al maig de 2005. Per grans sectors industrials tots els béns registren augments si es comparen amb el maig de l´any anterior, i destaquen com a més significatius els sectors de l´energia (7,8%) i de béns intermedis (4,3%). L´IPRI de l´Estat espanyol va créixer un 4,8% respecte a un any enrere.

El preu màxim del GLP per canalització subministrat a usuaris finals (propà) ha baixat a partir del 21 de juny un 2,62% (el terme variable) respecte al del mes anterior. En el cas del GLP a dojo per a empreses distribuïdores per canalització, la baixada respecte al mes anterior ha estat del 3,20%.

En el mes de maig el TIEPI (temps d´interrupció equivalent de la potència instal·lada) ha millorat respecte del maig de 2004 i l´evolució acumulada del TIEPI dels cinc primers mesos del 2005 ha millorat un 27,43% respecte de 2004.

L´evolució de la qualitat del subministrament elèctric s´analitza a través de l´índex TIEPI, que es valora en hores d´interrupció ponderat per la magnitud d´importància relativa del subministrament interromput.

El nombre d´afiliats a la Seguretat Social registrats a Catalunya el 30 de juny de 2005 és de 3.237.634 persones. L´augment interanual és de 132.092 afiliats (4,3%), el creixement més elevat dels darrers 5 anys. Tarragona és la demarcació territorial on s´ha registrat la taxa de creixement més elevada (del 5,9%, amb 17.162 afiliats més), seguida de Girona (5,4%, amb 16.202 afiliats més); Lleida (4,9%, amb 8.487 afiliats més), i Barcelona (3,9%, amb 90.241 afiliats més).

 
Vegeu més informació

En el mes de maig d´enguany, s´han comptabilitzat a Catalunya 308.457 afiliats estrangers a la Seguretat Social. Aquesta xifra ha augmentat de 29.606 persones respecte del mes d´abril (un 10,6% més). Entre els mesos de maig de 2004 i de 2005 l´afiliació estrangera ha crescut en 72.098 treballadors (del 30,5%).

El 22,6% dels afiliats estrangers registrats a l´Estat espanyol (1.364.003 treballadors) es localitza a Catalunya. Els treballadors estrangers representen el 9,6% de l´afiliació catalana, mentre que en el conjunt de l´Estat l´afiliació estrangera suposa el 7,7%.

Des de principi d´any s´han registrat 1.278.853 contractes de treball a Catalunya, 54.427 més (+4,4%) que en el mateix període de 2004. El bon comportament de la contractació s´ha donat tant en la temporal (43.212 contractes més; +4,1%) com en la indefinida (11.215 més; +6,7%).

Al conjunt de l´Estat la contractació s´ha mantingut pràcticament estable en créixer un 0,3%.

El percentatge de contractes indefinits s´ha situat en el 13,9%, per sobre del registrat un any abans (13,6%). A Espanya, el pes dels contractes indefinits ha estat del 9,8%.

A 30 de juny de 2005 l´atur registrat a Catalunya ha estat de 247.969 persones, xifra que suposa una reducció de 4.735 aturats (-1,9%) respecte del mes de maig. Territorialment, el descens s´ha estès a totes les demarcacions. Per sectors, s´hi han beneficiat la indústria (-441), la construcció (-749) i els serveis (-3.892). L´atur masculí (-3.859; -3,6%) s´ha reduït més que el femení (-876; -0,6%).

Respecte d´un any abans, s´ha observat una disminució de 9.259 aturats (-3,6%). Barcelona ha registrat el descens més important (-8.365), seguida de Tarragona (-786) i Lleida (-417); mentre que a Girona el nombre d´aturats ha augmentat en 309. L´atur s´ha reduït a tots els sectors, tret del de la indústria (+1.042). Per sexes, l´atur ha disminuït entre els homes (-4.979; -4,6%) i entre les dones (-4.280; -2,9%). Cal destacar la forta davallada de les persones aturades menors de 25 anys (-4.151; -14,3%), sobretot de les dones joves (-2.561; -18%).

-   Ordre TRI/302/2005, de 6 de juny, per la qual s´estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades a la contractació de treballadors/res desocupats/ades per a la realització d´obres i serveis d´interès general i social (DOGC 4422, de 8 de juliol de 2005).

- Resolució TRI/2098/2005, de desplegament de l´Ordre TRI/302/2005, de 6 de juny, i de convocatòria per a l´any 2005 (DOGC 4422 08/07/2005. El termini per a la presentació de les sol·licituds finalitzarà el dia 28 de juliol de 2005.

- Ordre TRI/283/2005, de 21 de juny, per la qual es modifica l´Ordre TRI/404/2004, de 8 de novembre, per la qual s´estableixen les bases reguladores que han de regir les subvencions destinades a la realització de les accions complementàries i d´acompanyament a la formació que promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, i s´obre la convocatòria per a l´any 2005 per a la concessió d´aquestes subvencions (codi de convocatòria 13102; DOGC 4416, de 30 de juny de 2005). El termini per a la presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 4 d´agost de 2005.

- Esmorzars CIDEM d´Emprenedoria i Finançament: La internacionalització de l´empresa catalana és un objectiu o una conseqüència?

Més informació

– Convocatòria d´ajuts per a la realització de projectes empresarials de R+D+I, que ajudin a la modernització del teixit industrial, per un volum total de 32,6 milions d´euros. A més, s´hi preveu donar suport específic al reequilibri territorial industrial, sobretot a través de pimes, cooperatives i  societats laborals, i s´hi inclouen criteris relatius al compliment de la normativa de prevenció de riscos, en matèria d´incorporació de discapacitats i de promoció de la igualtat de gènere.

Vegeu més informació al web del CIDEM
Vegeu el comunicat de premsa

– Pla del tèxtil 2005. El Departament destina 10,5 milions d´euros per impulsar la transformació del sector tèxtil català. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l´empresa, els recursos humans i el territori.

 

 

La Generalitat de Catalunya va obtenir el reconeixement de la competència de la gestió i execució de la formació professional contínua dels treballadors ocupats, mitjançant sentència del Tribunal Constitucional d´abril de 2002. Per desenvolupar aquesta nova competència es va crear el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, en el marc de la Llei del SOC (Servei d´Ocupació de Catalunya) i per acord de la Comissió de Govern per a Assumptes Econòmics.

El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, integrada per la Generalitat de Catalunya i els agents socials que tenen la consideració de més representatius a Catalunya; es tracta d´un organisme de caràcter paritari i tripartit i compta amb un comitè executiu i un consell general com a òrgans de govern, que presideix el director del Servei d'Ocupació de Catalunya.

Així doncs, el Consorci té encomanada la gestió i execució dels programes de formació professional contínua que es desenvolupen a Catalunya i els seus principals objectius són: desenvolupar la formació professional contínua com a instrument essencial per garantir la formació al llarg de la vida; impulsar i difondre entre empresaris i treballadors la formació contínua al conjunt del territori català, i garantir l´exercici efectiu de la competència de la Generalitat de Catalunya.

El  model de formació contínua dels treballadors ocupats, vigent des de gener de 2004, defineix la regulació i el funcionament del sistema de formació professional contínua que es configura a través de quatre iniciatives, que són: les accions de formació contínua a les empreses -sistema de bonificacions-, els permisos individuals de formació, els contractes programa per a la formació i les accions complementàries i d´acompanyament a la formació.

Les accions de formació contínua a les empreses - sistema de bonificacions - són aquelles que planifiquen, organitzen i gestionen les empreses per als seus treballadors. Les empreses que cotitzen per contingència de formació professional disposen d´un crèdit que resulta d´aplicar a la quantia ingressada l´any anterior per l´empresa, en concepte de formació professional, un percentatge de bonificació. Anualment la Llei de pressupostos estableix les quanties en funció de la grandària de les empreses.

Aquesta iniciativa inclou els permisos individuals de formació, que tenen per objecte la realització d´accions formatives -reconegudes per una titulació oficial- per als treballadors que volen millorar la capacitació personal i professional.

Una altra iniciativa de formació contínua són els contractes programa per a la formació, que pretenen millorar la qualificació professional dels treballadors en activitats professionals de caràcter sectorial o intersectorial i, alhora, contribuir al manteniment de la seva ocupabilitat,  així com atendre les necessitats més específiques de l´economia social i dels treballadors autònoms.

Finalment, hi ha les accions complementàries i d´acompanyament a la formació, que pretenen millorar l´eficàcia del sistema de formació professional contínua, mitjançant la promoció de treballs d´investigació i prospecció del mercat de treball per anticipar-se als canvis en els sistemes productius, l´anàlisi de la repercussió de la formació contínua en la competitivitat de les empreses i en la qualificació dels treballadors, i la determinació de les necessitats de formació concretes que permetin coadjuvar al progrés econòmic dels sectors productius en el conjunt de l´economia.

En aquest marc, i perquè el sistema de formació professional contínua estigui integrat amb la resta de sistemes de formació professional i sigui possible la certificació de la formació rebuda dels treballadors ocupats i el reconeixement de la seva qualificació professional, el Consorci està treballant en coordinació amb l´Institut Català de les Qualificacions Professionals.

Des de l´any 2004 les comunitats autònomes participen en la gestió i execució de les iniciatives de contractes programa i de les accions complementàries i d´acompanyament a la formació per programar aquestes actuacions en el seu territori. En concret, a l´any 2004, el Consorci ha gestionat dos tipus d´iniciatives de formació professional per a treballadors ocupats: els contractes programa per a la formació i les accions complementàries i d´acompanyament a la formació.

El finançament de la formació contínua prové del 0,7% de la quota de formació professional i del cofinançament del Fons Social Europeu i, en aquest sentit, cal destacar que enguany s´ha passat a destinar, per a la formació contínua, el percentatge del 0,42% de la quota de formació professional (anteriorment era del 0,35%) per donar resposta a les necessitats dels treballadors, tenint en compte les característiques de l´actual mercat de treball.

Per a l´any 2005 i, en gran part com a conseqüència de les reiterades demandes de la Generalitat de Catalunya, el Govern de l´Estat, d´una banda ha  incrementat en un 62,2% els fons de formació contínua a gestionar per les comunitats autònomes i, per tant, Catalunya disposarà d´un pressupost de 39.415.750,00 euros a l´any 2005 per a la gestió d´aquesta formació; d´altra banda, fruit de modificacions normatives de l´Administració de l´Estat, es convocarà a Catalunya, per primera vegada, formació de caràcter sectorial i la Generalitat s´incorporarà a la gestió de les bonificacions de la formació contínua a les empreses.

Finalment cal destacar que actualment s´està definint un nou model de formació professional per a l´ocupació, que integrarà la formació professional ocupacional i la contínua com un únic subsistema de formació professional en l´àmbit laboral. Aquest nou model comptarà amb el consens de les comunitats autònomes de l´Administració de l´Estat i dels agents socials i està previst que entri en vigor a principis de l´any 2006.