Luxemburg assumeix, des de l´1 de gener de 2005 i per onzena vegada des de la creació de les Comunitats Europees, la Presidència del Consell de Ministres de la Unió Europea. L´objectiu principal és centrar els seus esforços en les nou prioritats següents:

1. Revisió, a mitjà termini, del procés de Lisboa. La revisió es discutirà en el Consell Europeu de primavera de 2005, en el qual, i seguint les orientacions de l´informe a mitjà termini que la Comissió Europea ha de presentar el mes de febrer, la Presidència vol centrar els objectius en la revisió de l´Estratègia de Lisboa i les seves prioritats, en la millora de la governança i la posada en funcionament de l´Estratègia, i en la implantació d´una estratègia de comunicació específica per als grups destinataris.
2. Revisió final del Pacte d´estabilitat i de creixement, al mes de març.
3. Acord polític sobre les perspectives financeres 2007-2013, al mes de juny.
4. Ampliació: prioritat en la finalització de l´esborrany del Tractat d´adhesió de Bulgària i Romania, inici de les negociacions amb Croàcia el 17 de març de 2005 i inici dels treballs preparatoris per a les negociacions amb Turquia.
5. Afers econòmics i socials i mercat interior europeu. En aquest àmbit, els esforços de la Presidència se centraran principalment en: competitivitat i el creixement; millora de la regulació de la legislació; augment de la protecció als consumidors; promoció de la Directiva sobre els serveis professionals i les qualificacions; reforçament de la política, social i d´ocupació; promoció de la inversió en recerca; potenciació de les telecomunicacions i la societat de la informació; desenvolupament d´una política de transport comuna; reforçament de les polítiques d´energia i medi ambient; elaboració d´una proposta de regulació de productes químics, i desenvolupament de propostes en matèria de política sanitària.
6. Agricultura, pesca i seguretat alimentària.
7. Desenvolupament sostenible.
8. Relacions exteriors.
9. Justícia i afers interiors.

Vegeu més informació

D´acord amb la Resolució adoptada el passat dia 16 de desembre, el Parlament Europeu, reunit en sessió plenària, fa un conjunt de recomanacions sobre les orientacions polítiques que haurien de guiar el mandat de la nova Comissió Europea durant el període 2004-2009, i considera que els principals objectius a tenir en compte són, entre d´altres, l´augment de la competitivitat econòmica de la UE garantint la cohesió social, la protecció de les fronteres i el reforçament de l´espai de seguretat, la llibertat i la justícia, i l´apropament de les institucions comunitàries al ciutadà europeu. Més concretament:

• Incrementar la competitivitat i el dinamisme de l´economia social del mercat europeu sobre la base del desenvolupament sostenible.
• Garantir la cohesió i la consolidació d´Europa, basada en l´èxit de l´ampliació.
• Desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia, protegint alhora els drets fonamentals dels ciutadans.
• Fer d´Europa una força més poderosa i eficaç en la construcció d´un món més segur i pròsper.
• Millorar la qualitat de vida dels ciutadans europeus.
• Aconseguir un millor funcionament d´Europa, més proper als ciutadans.

Vegeu més informació

Les principals conclusions del 4t Informe anual sobre el funcionament del mercat interior de l´electricitat i del gas, adoptat per la Comissió Europea el dia 5 de gener de 2005, fan palès que els governs haurien d´intensificar els seus esforços per tal de posar en pràctica les mesures previstes en les directives corresponents a l´obertura de mercats interiors sobre el gas i l´electricitat.
Únicament una integració més amplia dels mercats nacionals pot permetre les millores necessàries en matèria de competència sobre el mercat interior d´aquestes energies primàries.

Consulteu aquest informe en francès
Consulteu aquest informa en anglès

Com a continuació de l´acord polític aconseguit el 4 d´octubre passat, el 13 de desembre de 2004 el Consell Europeu va adoptar oficialment la Directiva que inicia la posada en funcionament del principi d´igualtat de tracte entre les dones i el homes en matèria d´accés i subministrament al mercat de béns i de serveis.

Vegeu més informació

Malgrat no haver-se aconseguit un acord, en la reunió del Consell del dia 7 de desembre de 2004, referent a la revisió de la Directiva sobre el temps de treball, el comissari europeu responsable d´ocupació, d´afers socials i de la igualtat d´oportunitats, M. Vladimir Spidla, va manifestar la seva confiança que properament es pugui aconseguir un compromís viable amb la finalitat que la Directiva surti del punt mort en què es troba actualment, i que s´adoptin les mesures necessàries per respondre a les necessitats d´un mercat laboral flexible i productiu, sense posar en perill la salut i la seguretat dels treballadors europeus.

Vegeu més informació

L´ocupació femenina continua creixent a bon ritme, ja que els llocs de treball ocupats per dones augmenten a un ritme anual del 3%, el triple que la mitjana europea. La formació és un element fonamental a l´hora de determinar el nivell d´activitat i d´ocupació de la dona catalana. Així, durant la segona meitat del 2004, la taxa d´ocupació de les dones catalanes (actualment del 58%) ha superat l´objectiu europeu fixat per al 2005 (del 57%), a la vegada que es manté per sobre de les mitjanes espanyola (49,2%) i europea (55,1%).
Així i tot, encara queden aspectes on cal incidir per millorar la situació sociolaboral de la dona. L´atur continua afectant més les dones (taxa de l´11,6%) que els homes, i la qualitat de l´ocupació és menor per a les dones que per als homes, ja que pateixen més la temporalitat, la rotació laboral i la discriminació salarial.
Ja es pot consultar la segona edició del butlletí Dona i Treball al web del Departament de Treball i Indústria.

Consulteu el butlletí

L´índex de producció industrial (IPI) de Catalunya va decréixer l´octubre de 2004 d´un 8,6% interanual. Per grans sectors industrials, tots els béns van registrar decrements llevat del de l´energia (1,2%). Al conjunt de l´Estat, l´IPI en aquest mes va disminuir d´un 7% en relació amb l´octubre de l´any anterior.

Vegeu les dades més recents

L´índex general de preus industrials (IPRI) de Catalunya ha presentat un creixement interanual del 3,7% el novembre de 2004. Per grans sectors industrials, tots els béns registren augments en comparació amb el novembre anterior, tot i que cal destacar, com a més significatius, els dels béns intermedis i el sector de l´energia (5,1% i 7,1%, respectivament). L´IPRI del conjunt de l´Estat va augmentar d´un 5,2% interanual.

Vegeu les dades més recents

A l´adreça següent podeu consultar els preus més recents de l´electricitat, el gas natural, els gasos liquats del petroli, els combustibles i el cru Brent.

Consulteu els preus al web de Treball i Indústria

L´any 2004 s´ha tancat amb una afiliació a la Seguretat Social de 3.082.495 persones, 85.005 més que a 31 de desembre de 2003 (un increment del 2,8%). Per territoris, cal destacar que el nombre d´afiliats ha augmentat a les quatre demarcacions catalanes. Els majors guanys s´observen a Tarragona, amb un increment del 5% respecte del desembre de 2003 (13.320 nous afiliats). A Girona, l´augment ha estat del 3,8% (10.152 afiliats més); a Lleida, del 3,7% (6.176 més), i a Barcelona, del 2,4% (55.357 més).

L´any 2004 s´han signat 2.520.017 contractes de treball a Catalunya, 317.610 d´indefinits i 2.202.407 de temporals. La contractació ha experimentat un increment interanual del 20,8%, 434.630 contractes més en xifres absolutes. Els contractes indefinits han augmentat del 16,2% (44.205 més) i els temporals, del 21,5% (390.425 més).
La contractació indefinida representa el 12,6% de la contractació total catalana. Catalunya és la comunitat autònoma on s´han signat més contractes indefinits (317.610); concretament, concentra el 22,4% dels registrats a tot l´Estat.

Vegeu les dades d´Estadístiques laborals del Departament de Treball i Indústria

L´any ha finalitzat amb un total de 207.521 aturats a Catalunya. Per primer cop en els darrers cinc anys, l´atur es redueix el mes de desembre; en concret, ha disminuït de 3.034 persones respecte del mes de novembre passat. Destaquen les reduccions entre les dones (3.570 aturades menys), els joves (2.253 menys) i el sector de serveis (3.399 menys). Territorialment, l´atur disminueix a les quatre demarcacions catalanes.
En comparació amb el desembre de 2003, s´ha registrat un lleuger increment de l´atur, del 0,4% (816 aturats més), molt per sota dels registrats en anys anteriors. Es redueix l´atur de les dones (855 aturades menys), dels joves (1.892 menys) i a la indústria (2.208 menys).
Pel que fa al total de demandants d´ocupació, és a dir tant d´aturats com de persones que busquen una altra feina, el desembre de 2004 s´han comptabilitzat 363.840 demandes pendents, 8.293 menys que el mes de novembre. En termes interanuals, en canvi, han augmentat de 3.349.

Vegeu les dades d´Estadístiques laborals del Departament de Treball i Indústria

–  Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4292, de 31 de desembre de 2004, ha estat publicada la normativa següent:

• Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005
• Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres

–  El 17 de desembre de 2004 es va publicar al BOE núm. 303 (pàg. 41.261), el Reial decret 2271/2004, pel qual es regula l´accés al treball públic i la provisió de llocs de treball de les persones amb discapacitat. El Reial decret desenvolupa la Llei 53/2003, de 10 de desembre, sobre l´ocupació pública dels discapacitats, i té l´objectiu de fomentar la pràctica d´accions positives que afavoreixin la igualtat d´oportunitats. La normativa pren com a referència la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, sobre l´establiment d´un marc general per a la igualtat de tracte en l´ocupació que inclou entre els seus destinataris les persones amb discapacitat i en garanteix la igualtat efectiva d´oportunitats.

      Consulteu el BOE

–  Els propers 25 i 26 de febrer tindrà lloc a S´Agaró la X Trobada d´Economia. Aquestes jornades econòmiques, organitzades per la Fundació Internacional Olof Palme, la Cambra de Comerç de Barcelona i el diari La Vanguardia, seran inaugurades pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Si les perspectives de creixement es confirmen, s´ha de preveure un augment progressiu de la demanda energètica mundial, que no es podrà cobrir indefinidament mentre el model energètic continuï basant-se en els combustibles fòssils. En definitiva, els recursos energètics són limitats, i cal administrar-los per tal d´optimitzar-ne el rendiment i obtenir els millors resultats possibles.

Per això, l´objectiu fonamental de la política energètica del Govern de la Generalitat és assegurar el subministrament energètic a tots els ciutadans de Catalunya, i, a més, que aquest subministrament sigui de qualitat, al mínim cost possible i respectuós amb el medi ambient.

Per assolir aquest objectiu, és vital dotar Catalunya de les infraestructures energètiques necessàries per al seu desenvolupament tant econòmic com social, mitjançant la implantació de noves infraestructures i l´optimització, millora i renovació de les existents. Tenim clar que aquesta iniciativa ha de respondre a les actuals necessitats tecnològiques, socials i ambientals del nostre país. També, però, ha d´assentar les bases per donar resposta a les necessitats futures, la qual cosa porta el model energètic català a iniciar un camí vers un nou model de desenvolupament sostenible.

La transformació del model s´accelerarà gràcies al bon ritme a què avança el coneixement tecnològic, i evolucionen les tecnologies energètiques. Les solucions i alternatives energètiques al petroli, com per exemple la fusió o les energies renovables, permetran assegurar l´abastament energètic de la nostra societat, de manera segura, econòmica i respectuosa amb el medi ambient.

Portar a terme la modificació del model energètic no és només una qüestió de fomentar les tecnologies més netes i eficients, sinó de plantejar canvis profunds en els hàbits de consum dels ciutadans. És a dir, cal que la societat catalana arribi a la conclusió que és necessari canviar els hàbits socioeconòmics. Aquests canvis per garantir el desenvolupament sostenible, però, no es poden fer de manera sobtada ni precipitada. Cal que el conjunt de la societat aposti per fer-los, i que es vagin prenent les decisions de manera coherent amb aquest objectiu a llarg termini; i aplicant a cada moment les millors solucions disponibles.

Però, quan arribarà aquest moment en què la maduresa de la tecnologia i el canvi en la conscienciació ciutadana permetran gaudir d´aquest model energètic més sostenible?

La resposta a aquesta pregunta encara no està clara. Per això, l´única estratègia que podem seguir, i que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha adoptat, és la de gestionar la transició cap a aquest model energètic sostenible i cap a una economia de baixa intensitat en carboni, però que parteixi de la situació actual si vol que les mesures proposades siguin efectives.

En aquest sentit, la política energètica del Govern de la Generalitat per als propers anys es desenvoluparà al voltant de quatre eixos principals: fomentar l´estalvi i l´eficiència energètics, impulsar les fonts energètiques renovables, donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica (R+D+I), i augmentar la conscienciació social vers la problemàtica energètica i la sostenibilitat.

El foment de l´estalvi i de l´eficiència energètica és l´estratègia que es pot aplicar de forma més immediata, i que pot representar un major impacte en l´optimització del consum d´energia. Per això, cal que ens replantegem l´actual model de societat, tot incidint en els usos i hàbits socials per aconseguir treure el major profit de les tecnologies energètiques existents i, alhora, incorporar progressivament les millors tecnologies disponibles.

Per altra banda, cal impulsar l´ús de tecnologies netes i eficients, com són les fonts energètiques renovables. Tanmateix, no totes les renovables es troben en el mateix punt d´evolució ni de maduresa tecnològica. Per exemple, l´energia solar fotovoltaica o l´aprofitament de l´energia de les onades encara tenen per davant una gran tasca de recerca i desenvolupament. Per això, és bàsic treballar amb anticipació en el desenvolupament de les millors tecnologies, mitjançant la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica (R+D+I).

Per acabar, cal insistir en l´inevitable canvi d´hàbits per assolir aquest nou model energètic sostenible. Al cap i a la fi, els ciutadans som els que determinem les necessitats energètiques de la nostra societat i, de retruc, els seus impactes ambientals. Per aquest motiu, és bàsica la realització d´una tasca permanent de conscienciació social, tant de ciutadans com d´empreses, que afavoreixi comportaments més favorables a la utilització racional d´energia.

Josep Isern i Sitjà
Director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial
Departament de Treball I Indústria