Amb data de novembre de 2004, el grup d´alt nivell presidit per Wim Kok ha publicat un Informe titulat "Fer front al repte. L´Estratègia de Lisboa per al creixement i l´ocupació", a través del qual s´observa que per augmentar el creixement i la creació d´ocupació a Europa i per reduir la diferència que hi ha amb els Estats Units, cal donar un nou impuls a l´Estratègia de Lisboa, a través de l´actuació en 5 àmbits principals:

El proppassat 13 d´octubre, la Comissió Europea va trametre escrits de requeriment a 18 països de la Unió Europea, entre ells Espanya, a través dels quals sol·licita que transposin a l´ordenament jurídic nacional de cadascun d´aquests països les directives europees sobre el mercat interior de l´electricitat i el gas. Segons la vicepresidenta de la Comissió responsable de Transports i Energia, "aquesta legislació representa una etapa essencial vers la realització d´un veritable mercat competitiu europeu de l´energia, un dels requisits per aconseguir l´èxit de l´Estratègia de Lisboa". Es tracta, per tant, d´un instrument indispensable per garantir una veritable competència en un mercat europeu unificat.

En el marc de la consulta sobre el llibre verd de la Comissió Europea "Igualtat i no discriminació en una Unió Europea ampliada", duta a terme entre els dies 1 de juny i 31 d´agost de 2004, la gran majoria de les respostes (aprox. un 88%) sol·liciten una intensificació dels esforços en les actuacions desenvolupades per la Unió Europea. Segons el nou Comissari responsable d´ocupació, Vladimir Spidia i el President Barroso, "els drets fonamentals i la lluita contra la discriminació són prioritats de primer ordre per a la nova Comissió Europea. La consulta sobre el llibre verd representa una base sòlida sobre la qual s´ha de construir un ampli programa comunitari per a la lluita contra totes les formes de discriminació"

De les respostes obtingudes es desprèn que l´instrument més eficaç per lluitar contra la discriminació és la legislació (34,2%), seguit de la sensibilització (31,8%) i les actuacions positives (22,6%). En aquest sentit, una de les primeres mesures que durà a terme la Comissió Europea serà la publicació d´una comunicació sobre un estudi de viabilitat, a principis de l´any 2005, per tal d´analitzar noves iniciatives que completin el marc jurídic de la Unió Europea en matèria de lluita contra la discriminació.

La Comissió Europea, en data 12 d´octubre de 2004, va iniciar a Brussel·les una campanya a nivell europeu orientada a donar a conèixer de què es tracta la responsabilitat social de les empreses (RSE) entre les petites i mitjanes empreses, les quals representen més del 95% de totes les empreses europees. La campanya, que durarà 9 mesos, inclou 65 jornades de sensibilització organitzades en els 25 Estats membres, els tres països candidats i Noruega.

El programa de les jornades estarà concebut de manera que les empreses comprenguin bé els elements motors, els factors d´èxit i els riscos de la responsabilitat social empresarial.

A través de la Comunicació de 19 de novembre de 2004 (COM(2004) 757 final) "Els reptes de futur de la societat de la informació més enllà del 2005", la Comissió Europea fa noves propostes per  dur a terme una nova estratègia en aquest àmbit durant el període 2005-2010.

Els principals reptes i propostes que s´indiquen a la Comunicació són, entre d´altres:

- El CIDEM publica la Guia de l´emprenedor Valoració i llicència de patents de nous productes farmacèutics. En aquesta guia es dóna una visió general sobre les tècniques de valoració de patents més importants i sobre la negociació i estructuració d´acords de llicència.

Guia de l'emprenedor: Valoració i llicència de patents de nous productes farmacèutics

Els últims anys, l´augment de la participació femenina en l´activitat laboral ha estat una de les tendències més destacades. L´organització de les famílies s´ha transformat atès que hem passat a un model de participació "dual" on els dos membres de la parella treballen.

Segons un informe elaborat pel Consell Econòmic i Social, aquest procés no ha vingut acompanyat d´una plena assumpció de responsabilitat compartida entre homes i dones dins l´àmbit del treball domèstic. Es continua amb el patró clàssic, on la responsabilitat familiar directa recau sobretot sobre la dona.

Aquesta doble responsabilitat, laboral i familiar, fa que moltes dones cedeixin espai d´una d´aquestes esferes (laboral o familiar) a favor de l´altra. Segons dades del Panel de Hogares de la UE, el 5,3% de les dones espanyoles que van abandonar la seva feina durant l´any 2000 va ser per motius familiars. En el cas dels homes, aquest percentatge és molt més baix, arribant a ser pràcticament zero en el cas de naixement o cura dels fills.

L´indicador de clima industrial (ICI) de Catalunya es va situar el novembre del 2004 a -2, és a dir, 1 punt per sobre del mes anterior i 0,4 punts per damunt del d´un any enrere. En termes interanuals, pel que fa als components de l´ICI, s´observa que baixen les comandes i pugen els estocs, i les expectatives de producció es mantenen iguals. Per destinació econòmica dels béns, creix la confiança en els béns d´inversió. A l´Estat espanyol, l´ICI es va situar a -1,9, és a dir, 0,8 punts per sobre del mes anterior i 1 punt per damunt del d´un any enrere.

L´índex de producció industrial (IPI) de Catalunya va créixer el setembre del 2004 un 5,5% interanual. Per grans sectors industrials, tots els béns van registrar augments, i el més significatiu va ser el de l´energia (13,6%). Al conjunt de l´Estat, l´IPI en aquest mes va créixer un 3,9% amb relació al setembre de l´any anterior.

Vegeu les dades més recents

L´índex general de preus industrials (IPRI) de Catalunya mostra un creixement interanual del 3,5% l´octubre del 2004. Per destinació econòmica, tots els béns registren augments, i entre aquests, els béns intermedis i el sector de l´energia són els més significatius (4,8% i 6%, respectivament) amb relació a l´octubre de l´any anterior. L´IPRI del conjunt de l´Estat va augmentar un 5,4% interanual.

Vegeu les dades més recents

A l´adreça següent podeu consultar els preus més recents de l´electricitat, el gas natural, els gasos liquats del petroli, els combustibles i el cru Brent.

Vegeu les dades d´Estadístiques laborals del Departament de Treball i Indústria

Respecte del mes de setembre, els afiliats estrangers han augmentat de 804 persones (del 0,3%, en termes relatius), i és Barcelona l'única demarcació que incrementa la seva afiliació estrangera (4.447 més). Les altres tres demarcacions registren un descens intermensual dels treballadors estrangers: 1.562 menys a Girona; 1.322, a Lleida, i 759, a Tarragona. En termes interanuals, s´ha registrat un increment de l´afiliació estrangera de 41.103 afiliats (del 19,8% en termes relatius), a les quatre demarcacions.

Fins al 31 d´octubre d´enguany, hi ha 651 acords col·lectius amb efectes econòmics a Catalunya que engloben 1.250.025 treballadors i 121.191 empreses. En comparació amb l´any passat, s´observa que han disminuït tant el nombre d´acords (144 menys), com el d´empreses (55.881 menys) i el de treballadors (468.331 menys).

L´increment salarial pactat a 31 d´octubre de 2004 (2,92%) se situa 0,92 punts per sobre de l´objectiu oficial d´inflació previst per al conjunt de l´any 2004 (2%) i 1,08 punts per sota de la inflació registrada a Catalunya el mes d´octubre (4,0%).

Segons les darreres dades disponibles, entre el gener i l´octubre de 2004 s´ha registrat un 9,5% menys d´accidents que un any abans. Aquest descens s´ha centrat en els accidents de caràcter lleu, que representen el 98,9% dels accidents totals.

La incidència dels accidents ha experimentat un descens considerable, en passar de més de 8.000 accidents per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social l´any 2000 als 6.394 registrats en l´actualitat.

Girona i Lleida són les demarcacions amb un major nivell d´incidència. A nivell sectorial, la construcció presenta l´índex de sinistralitat més elevat, seguida de la indústria.

La disminució dels accidents s´ha generalitzat, i destaquen les davallades a la construcció (del 12%), als serveis (de l´11%), i a Tarragona (del 10,9%).

El mes de novembre de 2004 el nombre d´aturats a Catalunya s´eleva a 210.555. Respecte del passat mes d´octubre, l´atur ha augmentat de 677 persones, si bé cal destacar la davallada de l´atur entre els joves (444 menys); les dones (29 menys); a la indústria (1.024 menys); a la construcció (254 menys), a l´agricultura (8 menys), i entre el col·lectiu sense ocupació anterior (302 menys).

En comparació amb el novembre de 2003, l´atur s´ha incrementat de 4.213 persones. L´atur juvenil, en canvi, s´ha reduït de 1.876 persones.

Pel que fa a totes les persones en recerca d´ocupació inscrites a les oficines del SOC (tant aturats com persones que recerquen una ocupació diferent a la que tenen), el novembre de 2004 es comptabilitzen 372.133 demandes pendents d´ocupació; 10.354 més que el mes d´octubre i 7.472 més que un any enrere.

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4259, de data 12 de novembre de 2004, ha estat publicada la normativa següent:

• ORDRE TRI/404/2004, de 8 de novembre, per la qual s´estableixen les bases reguladores que han de regir les subvencions destinades a la realització de les accions complementàries i d´acompanyament a la formació que promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (codi convocatòria 131).

• RESOLUCIÓ TRI/3045/2004, de 8 de novembre, per la qual s´aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions públiques destinades a la realització d´accions complementàries i d´acompanyament a la formació, en aplicació de l´Ordre TRI/404/2004, de 8 de novembre, per la qual s´estableixen les bases reguladores que han de regir les subvencions destinades a la realització de les accions complementàries i d´acompanyament a la formació que promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

La nova política industrial del govern de la Generalitat s´ha marcat com a objectiu facilitar la transició cap a una economia basada en la innovació com a motor de creixement, que permeti a les empreses catalanes excel·lir en les seves tasques i accedir a tecnologies més modernes i, alhora, que faciliti la difusió de la tecnologia i el foment de la cultura de la innovació entre el conjunt del teixit empresarial, especialment entre les pimes.

El CIDEM (Centre d´Innovació i Desenvolupament Empresarial), que té com a missió la d´impulsar el teixit empresarial català i potenciar la seva competitivitat davant dels diferents reptes que aquesta afronta, s´ha marcat com un dels seus eixos estratègics fomentar el procés de generació, assimilació i transferència de tecnologia a les empreses.

Els centres tecnològics són precisament l´instrument que ha de facilitar que el coneixement generat a les universitats arribi a les empreses, i aquestes el transformin en nous serveis i/o productes que demandi el mercat (transferència de tecnologia). El Departament de Treball i Indústria està treballant en la concepció i desenvolupament d´una Xarxa de Centres Tecnològics, que ha de permetre superar el dèficit d´infraestructures tecnològiques del nostre país i avançar en l´articulació del sistema català d´innovació.

Els centres tecnològics han de fer front al repte de posicionar-se com a institucions competents, socis tecnològics que cooperin amb les empreses en projectes d´alt valor afegit. D´aquesta manera, aconseguirem que a mig termini les dades sobre innovació tecnològica al nostre país millorin substancialment.

Per tot això, s´ha definit un model de xarxa de centres tecnològics, promogut i recolzat pel CIDEM. Els centres tecnològics seran institucions sense afany de lucre creades a partir de la demanda empresarial. És a dir, que les empreses d´un determinat sector hauran de decidir què necessiten, i hauran de definir en quines activitats s´ha d´especialitzar el futur centre. Aquest iniciativa empresarial es materialitzarà, fins i tot, en els òrgans de govern dels centres tecnològics, on la presència de les empreses serà majoritària. Tot i així, pensem que les Administracions Públiques i la Universitat també han d´estar presents en aquests òrgans de govern, garantint d´aquesta manera que les línies d´investigació universitàries s´adeqüen a la realitat empresarial, i que els centres tecnològics siguin una eina de política industrial pel país.

Ja han sorgit diverses iniciatives de creació de nous centres tecnològics, que en alguns casos han portat a l´inici del seu desenvolupament. És, per exemple, el cas dels futurs centres tecnològics de l´Aeronàutica i l´Espai (Viladecans), de les Tecnologies de la Nutrició i la Salut (Reus), o de les Tecnologies Agroalimentàries (Lleida).