 | Actualitat europea  |
 | Nova targeta sanitària europea
 |
| El passat 1 de juny va entrar en servei la targeta sanitària europea, que simplificarà els procediments per obtenir assistència sanitària durant una estada temporal en un altre Estat membre.
Bèlgica, França, Luxemburg, Espanya, Alemanya, Grècia, Irlanda, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Estònia i Eslovènia introdueixen l´esmentada targeta a partir del mateix dia 1 de juny. Tanmateix, en alguns d´aquests països la posada en servei serà progressiva, de manera que no tots els ciutadans la podran obtenir els primers dies. A partir de 2006 tots els estats membres utilitzaran la targeta.
El sistema de coordinació dels règims de seguretat social seguirà funcionant com fins ara: la institució de seguretat social del país de la persona que utilitzi la targeta haurà de reemborsar el cost a l´Estat membre que presti l´atenció sanitària corresponent. Aquest procediment serà més ràpid i amb menys despesa administrativa, ja que s´evitaran els problemes que comportaven fins ara els formularis.
La targeta només dóna dret a l´atenció mèdica necessària en cas d´urgències o de malalties sobrevingudes en un altre Estat membre o a l´atenció permanent que requereix una malaltia greu.
Qualsevol persona assegurada per un règim de seguretat social d´un Estat membre que tingui dret a rebre assistència sanitària té dret a la targeta.
Per a més informació sobre l´obtenció de la targeta sanitària europea, us podeu adreçar al
web de la Seguretat Social.
|
| | Protecció de treballadors de l'exposició a camps electromagnètics
|
| El Consell de la Unió Europea va adoptar el passat 6 d´abril una Directiva sobre les disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives a l´exposició dels treballadors als riscos derivats de l´exposició a camps electromagnètics.
La Directiva dóna prioritat a la reducció dels riscos en origen, a través de l´aplicació de mesures preventives en la concepció de llocs de treball i en l´elecció dels equips, procediments i mètodes de treball.
La Directiva fixa valors límits d´exposició i valors que possibiliten una acció, basats en les recomanacions de la Comissió Internacional sobre Protecció a les Radicacions no Ionitzants. Així mateix, fa responsables els empresaris d´avaluar els nivells d´exposició, d´adoptar les mesures preventives i de proporcionar als seus treballadors informació i formació sobre aquestes qüestions.
Font: C/04/105 i DOUE L159 de 30.04.2004
|
| | Coordinació dels sistemes europeus de seguretat social
|
| En el DOUE núm. L-166, de 30.04.04, es va publicar el Reglament (CE) núm. 883/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d´abril de 2004, sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social. Aquest Reglament substitueix el núm. 1408/71. Amb el nou Reglament s´estableixen les normes de coordinació dels sistemes nacionals de seguretat social amb l´objectiu de garantir i facilitar la lliure circulació de persones i la igualtat de tracte dins la Comunitat, d´acord amb les diferents legislacions nacionals.
Font: DOUE L166 de 30.04.2004
|
| | Obligació del marcatge "CE", amb la certificació prèvia, dels àrids com a elements subjectes a la Directiva de productes de construcció, vigent des de l'1 de juny de 2004
|
| Aquest marcatge suposa la incorporació dels àrids a la Directiva de productes de construcció 89/106/CE, transposada a l´ordenament jurídic intern de l´Estat espanyol pel RD 1630/1992, de 29 de desembre (BOE 09.02.93). En la Directiva, l´avaluació de la conformitat es fa entre el fabricant i l´organisme notificat, sense que estigui prevista la intervenció directa de l´Administració.
Vegeu la informació al web de l´ANEF (Asociación Nacional de Empresarios Fabricantes de Áridos)
Vegeu la informació al web d´Alwaystone
|
| | S'ha publicat al diari de les comunitats europees L-135 la Directiva 2004/22/CE de nou enfocament adreçada als equips de mesura
|
| Aquesta Directiva s´aplicarà als dispositius i sistemes amb funcions relatives als comptadors d´aigua i dispositius de conversió volumètrica, comptadors d´energia elèctrica activa, comptadors d´energia tèrmica, sistema de mesura per mesurar de forma contínua i dinàmica magnituds de líquids diferents de l´aigua, instruments de pesatge de funcionament automàtic, taxímetres, mesures materialitzades, instruments per a mesures dimensionals i analitzadors de gasos d´escapament.
Vegeu la normativa
|
| | L'Ecofin refusa rebaixar els impostos sobre gasolines
|
| Els ministres d´Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) s´han compromès a no rebaixar els impostos sobre carburants que té fixats cada Estat membre si abans no hi ha un acord a escala comunitària.
D´aquesta manera, els col·lectius de professionals –transportistes, agricultors, autònoms...– que reclamen canvis fiscals per tal de minimitzar el mal que els ocasiona l´encariment del petroli no veuran satisfetes les seves peticions.
Vegeu l´article al diari Avui
|
| | El Consell de la Unió Europa aprova el Paquet d'Ocupació 2004
|
| El Consell de Ministres de la Unió Europea ha aprovat, en la seva sessió d´1 de juny, el nou Paquet d´Ocupació que inclou les línies directrius i les recomanacions per a l´ocupació. Aquestes recomanacions posen l´accent sobre la necessitat de garantir una evolució dels salaris en relació amb la productivitat, sobre l´elaboració d´estratègies més eficaces en matèria d´educació i formació, i sobre les reformes per allargar la vida activa.
D´acord amb el Paquet d´Ocupació, per tal d´assolir l´objectiu de Lisboa per a l´any 2010, s´hauran de crear 20 milions de llocs de treball; i per aconseguir aquest repte els interlocutors socials i la societat civil han de tenir un paper destacat.
Així mateix, el Consell ha decidit impulsar la creació de l´Institut Europeu de la Igualtat entre els Sexes, un centre de coneixement que contribueixi a la coordinació i difusió d´informació en matèria d´igualtat d´oportunitats.
Vegeu la informació al portal de les institucions europees, Europa
|
| | 7è Programa marc de recerca
|
| Les primeres pinzellades sobre el 7è Programa marc: l´objectiu del 7è Programa marc comunitari serà contribuir a la creació d´un autèntic “Espai Europeu de la Investigació EEI”. Aquest espai és un projecte de futur per a la investigació europea, un mercat interior que fomenta la qualitat científica i tecnològica, la competitivitat i la innovació mitjançant una millor cooperació i coordinació entre els interessats a tots els nivells.
El 7è Programa marc cobrirà el període 2007-2010 i, segons els primers indicis, la Comissió Europea ha proposat elevar els actuals 17.500 milions d´euros del 6è Programa marc a 40.000 per al 7è, i se centraria en els següents aspectes, a més de l´espai i la seguretat:
1. Ajudar a la investigació bàsica: finançament d´equips individuals seleccionats en competència.
2. Infraestructures d´investigació i mobilitat.
3. Plataformes tecnològiques amb tota la cadena d´actors públics i privats que acordin la visió per al 2020 i la investigació necessària per aconseguir-ho.
4. Projectes en consorci i xarxes seguint el model del 6è PM.
5. Coordinació de programes nacionals i regionals.
|
| | Apunts d'interès | | L´estudi Les TIC i les transformacions de l´empresa catalana realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya va ser presentat el passat 15 de juny i conclou que les empreses catalanes estan digitalment ben equipades, si bé els usos de les TIC són millorables, ja que aquestes s´utilitzen bàsicament en tasques de gestió, administració i comptabilitat. Tot i així, es pot afirmar que la innovació empresarial basada en les TIC i el nivell d´ús d´internet millora la productivitat de les empreses. El CIDEM disposa d´exemplars d´aquest estudi per totes aquelles persones interessades.
L´empresa catalana afronta amb garanties d´èxit l´ampliació de la UE segons l´estudi La indústria catalana davant l´ampliació europea, elaborat pels professors Gual i Torrens per a la Secretaria d´Indústria i Energia i presentat el passat 21 d´abril a l´IESE.
Esponsorització per part del Departament de Treball i Indústria de les proves per Euroncap del nou vehicle Altea de SEAT.
Les empreses familiars han tingut una importància de primer ordre en el procés de creixement econòmic del nostre país. Però, quines probabilitats d´èxit tenen de cara al futur? Estan més preparades o millor organitzades que les no familiars per afrontar el repte de la innovació? El 23 de juliol es va presentar l´estudi L´empresa familiar a Catalunya: quantificació i característiques, elaborat pel CIDEM i la Fundació Joaquim Molins Figueras. Totes les persones que vulguin conèixer de més a prop les nostres empreses familiars, i sobretot els seus reptes, problemes i oportunitats, poden sol·licitar un exemplar d´aquest estudi al CIDEM. |
| | Situació sociolaboral de les dones |
| | Augmenta l'activitat i l'ocupació femenina
|
| La taxa d´activitat femenina s´ha situat el segon trimestre de 2004 en el 65,5%, superior en 2,5 punts percentuals a la taxa del segon trimestre de 2003. Així i tot, encara existeix un diferencial amb els homes força important, ja que la taxa d´activitat masculina és del 85,1%.
Cal destacar que la taxa d´activitat femenina a Catalunya se situa per sobre de la d´Espanya (del 57,3%) i de la de la Unió Europea (del 60,8% a la UE 15).
D´altra banda, la taxa d´ocupació de les dones catalanes se situa en el 56,5% el segon trimestre de 2004, però, tot i l´augment interanual d´1,4 punts, és lluny encara del 78,8% corresponent a la taxa d´ocupació dels homes catalans.
La proporció de dones ocupades a Catalunya és superior en 8 punts a la d´Espanya, amb una taxa del 48,5%, i en 1 punt a la de la Unió Europea, del 55,5% (UE15).
Vegeu més dades
|
| | La temporalitat afecta les dones catalanes menys que les espanyoles
|
| Les dones assalariades amb contracte temporal a Catalunya s´eleven, segons les dades de l´EPA del segon trimestre de 2004, a 250.200, el mateix nombre que un any abans. La taxa de temporalitat femenina s´ha situat en el 23,7%, enfront del 24,6% del segon trimestre de 2003 (davallada interanual d´1,1 punts percentuals). Aquest descens de la taxa de temporalitat de les dones ens indica que el creixement de l´ocupació femenina a Catalunya s´ha basat en l´ocupació estable.
D´altra banda, cal fer esment que la temporalitat a Catalunya afecta les dones en menor mesura que a Espanya, que presenta una taxa de temporalitat del 33,2% (9,5 punts percentuals per sobre de la taxa catalana).
Vegeu més dades
|
| | Conjuntura industrial |
| | L'activitat industrial millora i l'economia catalana recupera el seu impuls
|
| Després d´un període de ralentització suau, la recuperació s´ha iniciat durant el segon trimestre d´enguany, amb un creixement estimat del PIB del 2,4%, el més alt dels últims set trimestres. Per components de l´oferta, destaca l´evolució positiva del sector industrial, que, el segon trimestre d´enguany, ha experimentat un creixement del 0,4% davant del 0,1% del primer trimestre. El sector de la construcció està desaccelerant, lleugerament, els forts increments registrats en els trimestres anteriors, amb un increment del 3,3% el segon trimestre de l´any davant del 3,6% del primer. D´altra banda, es confirma la recuperació de l´activitat del sector de serveis, amb un creixement del 3,3%, el mateix que en el primer trimestre de l´any.
Les bones perspectives i el major dinamisme detectat tant a la Unió Europea com als Estats Units, la Xina i el Japó (principals socis comercials de Catalunya) asseguren la recuperació del sector exterior català, a la qual cal afegir la represa de la inversió empresarial, cosa que dibuixa un patró de creixement més sostenible en l´actual conjuntura internacional.
Vegeu la notícia al web del Departament d´Economia i Finances
Vegeu dades de l´Idescat
|
| | Milloren les perspectives dels empresaris industrials en el mes d'agost
|
| A Catalunya, l´indicador de clima industrial (ICI) es va situar l´agost de 2004 a -0,2, 2 punts per damunt del mes anterior i 0,4 punts per sota del d´un any enrere. Pel que fa als components de l´ICI, en termes interanuals s´observa que pugen les comandes i també els estocs, cosa que afecta les expectatives de producció, però creix la confiança en els béns d´inversions i els intermedis. A l´Estat espanyol, l´ICI es va situar a -4,3, és a dir 1,7 punts per sota del mes anterior i un 2,6 d´un any enrere.
Vegeu dades de l´Idescat
|
| | La produccó industrial augmenta del 9,7% el mes de juny
|
| L´índex de producció industrial (IPI) de Catalunya va créixer un 9,7% anual el juny de 2004. Tots els grans sectors industrials presenten augments interanuals de l´índex, i destaquen els de l´energia (15,2%) i dels béns d´equipament (14,8%). Els béns intermedis i els de consum van créixer el 8,1% i el 7,4%, respectivament. A l´Estat espanyol, l´IPI en aquest mes de juny va pujar el 5,7% respecte al juny anterior.
Vegeu dades de l´Idescat
|
| | Els preus industrials van créixer el 3% el mes de juliol
|
| L´índex de preus industrials (IPRI) mostra un creixement interanual del 3% a Catalunya, i del 4,1% al conjunt de l´Estat, el juliol del 2004. Per destinació econòmica, el creixement més intens (3,8%) el registren els preus dels béns intermedis, seguit del dels preus dels béns de consum (3,2%), mentre que els preus dels béns d´equipament i el sector de l´energia van augmentar d´un 1,5% anual, respectivament.
Vegeu dades de l´Idescat
|
| | Preus de l'energia
|
| A l´adreça següent podeu consultar els preus més recents de l´electricitat, el gas natural, els gasos liquats del petroli, els combustibles i el cru Brent.
Consulteu els preus al web del Departament de Treball i Indústria
|
| | Dades d'inversió estrangera a Catalunya
|
| Han estat publicades les darreres dades sobre la inversió estrangera a Catalunya i Espanya corresponents a l´any 2003, elaborades pel Registre d´Inversions Estrangeres a Espanya del Ministeri d´Indústria, Turisme i Comerç.
Per a més informació, consulteu el Departament d´Estudis i Publicacions del CIDEM.
|
| | Evolució del mercat de treball |
| | El segon trimestre del 2004, el cost laboral per treballador i mes es va situar en 2.234,1 euros de mitjana a Catalunya
|
| El cost laboral total per treballador i mes a Catalunya va ser, el segon trimestre del 2004, de 2.234,1 euros de mitjana, un 4,1% més que en el mateix període de l´any anterior. El 75,8% del cost laboral total correspon al cost salarial i el 24,2% restant correspon a altres costos (percepcions no salarials i cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social). El cost laboral mitjà per hora efectiva va ser de 16 euros. A Espanya, el cost laboral total per treballador i mes va ser de 2.052,2 euros, un 3,2% més que un any enrere.
Vegeu dades de l´Idescat
|
| | La taxa d'ocupació catalana se situa en el 68,3%, per sobre del nivell que la cimera d'Estocolm va fixar per al 2005
|
| D´acord amb els resultats de l´Enquesta de població activa del segon trimestre de 2004, la taxa d´ocupació catalana, calculada sobre la població de 16 a 64 anys, se situa en el 68,3%, per sobre de l´espanyola (del 61,7%) i de l´europea (del 64,2%).
En valors absoluts, el nombre d´ocupats a Catalunya és de 2.906.000, 59.400 ocupats més que un any abans.
La taxa d´atur estimada és del 9,2%, inferior a la registrada en el conjunt de l´Estat, del 10,9%, però superior a la taxa europea, del 7,6%.
L´estimació de l´EPA xifra el nombre d´aturats catalans en 294.600 persones, 400 més que el segon trimestre de 2003.
La creació d´ocupació ha beneficiat en exclusiva les dones (59.200 ocupades més), mentre que l´augment de la desocupació s´ha localitzat en el col·lectiu masculí (4.500 aturats més).
Sectorialment, els serveis i la construcció han estat els sectors on s´ha creat ocupació (116.200 i 1.200 ocupats més, respectivament), mentre que se n´ha destruït a la indústria (53.800 ocupats menys) i a l´agricultura (4.200 menys).
Vegeu més dades
|
| | El mes d'agost ha finalitzat amb 3.071.148 afiliats a la Seguretat Social, màxim històric en un mes d'agost
|
| A 31 d´agost de 2004, el nombre d´afiliats a la Seguretat Social és de 3.071.148 persones, 73.100 més que les registrades l´agost de 2003 (increment del 2,4%, en termes relatius). Respecte del passat mes de juliol, l´afiliació ha disminuït de 37.905 persones, xifra que suposa un descens de l´1,2%, en termes relatius.
En aquests moments l´afiliació catalana representa el 18% del total d´afiliació de l´Estat (17.073.043 afiliats el mes d´agost). L´augment interanual de l´afiliació espanyola s´ha xifrat en 412.312 persones (del 2,5%, en termes relatius), dels quals Catalunya n´engloba el 17,7%.
Vegeu dades d´actualitat laboral al web del Departament de Treball i Indústria
|
| | La xifra d'estrangers afiliats a la Seguretat Social el mes de juny, 242.343, és la més elevada mai registrada
|
| El nombre d´afiliats estrangers ha augmentat de 5.984 persones respecte del mes de maig (del 2,5%, en termes relatius) i de 33.686 afiliats respecte del juny de 2003 (del 16,1%).
El pes dels afiliats estrangers sobre el total de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya se situa en el 7,8%, 1,6 punts més que en el conjunt de l´Estat (del 6,2%) i 0,2 punts més que el mes anterior.
Els afiliats estrangers registrats a Catalunya representen el 22,6% del total de l´afiliació estrangera de l´Estat espanyol; un pes 0,6 punts percentuals superior al 22,0% corresponent al juny de 2003.
En el conjunt de l´Estat, també augmenta el nombre de treballadors estrangers afiliats, 123.146 treballadors més que un any enrere; i la xifra total d´afiliació estrangera a la Seguretat Social és d´1.072.439.
|
| | Entre el gener i l'agost d'enguany s'han signat 27.407 contractes indefinits més que un any abans
|
| En els vuit primers mesos de 2004 s´han formalitzat 1.641.505 contractes de treball a Catalunya: 210.105 han estat indefinits (el 12,8% del total) i 1.431.400, temporals (el 87,2%). Respecte del mateix període de 2003, s´observa un increment de la contractació de 273.072 contractes (27.407 indefinits més i 245.665 temporals més).
El percentatge de contractes indefinits sobre el total de contractes a Catalunya (12,8% mitjana del període gener-agost de 2004) és 3,9 punts percentuals superior al registrat a l´Estat espanyol (8,9%). Aquest major ús de la contractació indefinida al mercat de treball català es veu reflectit en el fet que Catalunya concentra 22 de cada 100 contractes indefinits formalitzats a Espanya, mentre que en el cas de la contractació temporal aplega 15 de cada 100 contractes.
Vegeu les estadístiques laborals del Departament de Treball i Indústria
|
| | 22 de cada 100 assalariats catalans tenen un contracte temporal, mentre que a Espanya són 30 de cada 100
|
| Dels 2.378.600 assalariats catalans estimats per l´EPA del segon trimestre de 2004, 516.500 tenen un contracte temporal. Així doncs, la taxa de temporalitat catalana és del 21,7%; el mateix valor que un any abans.
D´altra banda, la taxa de temporalitat del conjunt de l´Estat espanyol se situa en el 30,4%, 8,7 punts percentuals superiors a la taxa catalana.
Vegeu més dades
|
| | El més de juliol continua la moderació salarial iniciada a principis d'any
|
| Fins el 31 de juliol d´enguany, hi ha 544 acords col·lectius amb efectes econòmics a Catalunya l´any 2004 que engloben 1.021.332 treballadors i 99.007 empreses. En comparació amb l´any passat s´observa que han disminuït tant el nombre d´acords (123 menys) com el d´empreses (36.636 menys) i el de treballadors (371.051 menys).
L´increment salarial pactat el juliol de 2004 (2,95%) se situa 0,95 punts per sobre de l´objectiu oficial d´inflació previst per al conjunt de l´any 2004 (2%). D´altra banda, és 0,85 punts inferior a la inflació registrada el mes de juliol (3,8% a Catalunya) i 0,93 punts menor del nivell pactat un any abans (3,88%).
Vegeu les dades d´actualitat laboral al web del Departament de Treball i Indústria
|
| | L'atur registrat l'agost a Catalunya augmenta de 3.588 persones
|
| L´agost de 2004 el nombre d´aturats a Catalunya és de 206.553. Respecte del passat mes de juliol, l´atur ha augmentat de 3.588 persones, però cal destacar el descens de l´atur entre les dones, 393 aturades menys; a l´agricultura, 17 menys, i entre el col·lectiu sense ocupació anterior, 529 menys.
En comparació amb l´agost de 2003, l´atur s´ha incrementat de 9.266 persones. L´atur juvenil, en canvi, s´ha reduït de 282 persones.
Pel que fa a totes les persones en recerca d´ocupació que estan inscrites a les oficines del SOC (tant aturats com persones que busquen una ocupació diferent de la que tenen), l´agost de 2004 es comptabilitzen 343.281 demandes pendents d´ocupació; 5.750 més que el mes de juliol i 4.777 més que un any enrere.
Vegeu les dades d´Estadístiques laborals del Departament de Treball i Indústria
|
| | Novetats legals, administratives i convocatòries |
| | Primeres accions estratègiques del Departament per a una nova política industrial
|
| En les noves condicions de mundialització dels mercats i, especialment, en el marc de l´ampliació de la Unió Europea, és necessària una nova política industrial que doni suport a les empreses per a la realització de projectes de desenvolupament tecnològic i d´innovació amb objectius molt concrets.
Conscient d´aquesta realitat, el Departament de Treball i Indústria ha publicat, en el mes d´agost, quatre ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació:
- Ordre TRI/293/2004, de 4 d´agost, per la qual s´aproven les bases reguladores d´incentius a projectes empresarials en recerca, desenvolupament i innovació tecnològica en sectors estratègics, i s´obre la convocatòria per a l´any 2004. Es concentra en els sectors aeroespacial, farmàcia, agroalimentari de segona generació i de producció de maquinària tecnològicament avançada per a les energies renovables. Import: 5,7 milions d´euros.
Vegeu l´Ordre al DOGC 4197, de 16 d´agost de 2004
- Ordre TRI/290/2004, de 4 d´agost, per la qual s´aproven les bases reguladores d´incentius a la inversió industrial en recerca, desenvolupament i innovació tecnològica per a sectors altament exposats a la competència internacional, i s´obre la convocatòria per a l´any 2004. La convocatòria prioritza projectes de recerca industrial i desenvolupament tecnològic dels sectors de l´automoció, el tèxtil i l´electrònica de consum, i prestarà una particular atenció als projectes amb alt impacte socioeconòmic i que contribueixin a l´enfortiment dels teixits empresarials locals. Import: 12 milions d´euros.
Vegeu l´Ordre al DOGC 4197, de 16 d´agost de 2004
- Ordre TRI/292/2004, de 4 d´agost, per la qual s´aproven les bases reguladores d´incentius per a projectes conjunts de recerca i desenvolupament tecnològics (R+D),i s´obre la convocatòria per a l´any 2004. Participació d´empreses, organismes públics de recerca, centres privats de recerca científica i desenvolupament tecnològic sense afany de lucre i centres tecnològics. Import: 3 milions d´euros.
Vegeu l´Ordre al DOGC 4197, de 16 d´agost de 2004
- Ordre TRI/291/2004, de 6 d´agost, per la qual s´aproven les bases reguladores d´ajuts per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica, i s´obre la convocatòria per a l´any 2004. Incorpora tres línies principals d´actuació: ajuts per a la realització de projectes de recerca industrial; ajuts per a pimes destinats a la realització de projectes de desenvolupament tecnològic i innovació tecnològica; i ajuts per a la innovació en gestió de processos i disseny industrial. Import: 3,5 milions d´euros.
Vegeu l´Ordre al DOGC 4197, de 16 d´agost de 2004
|
| | Decret 363/2004, que regula les instal·lacions de baixa tensió
|
| El passat dia 24 d´agost, el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 363/2004, pel qual es regula el procediment administratiu per a l´aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Aquest text determina doncs qui pot fer instal·lacions de baixa tensió, com s´han de legalitzar aquestes instal·lacions, on s´han de legalitzar i com s´ha d´assegurar el manteniment de les condicions de seguretat de les instal·lacions existents.
Vegeu el Decret al DOGC 4205, de 26 d´agost de 2004
|
| | Esdeveniments | | El proper 7 d´octubre es presentarà l´estudi La inversió estrangera a l´àrea de Barcelona, elaborat conjuntament pel CIDEM i l´Ajuntament de Barcelona, al Palau de Pedralbes a les 9.30 hores. Totes les persones que estiguin interessades a assistir-hi poden trucar al telèfon 93 476 72 05. Les empreses estrangeres estan fent una aposta de futur per Catalunya, tot adaptant les seves estratègies empresarials, la qual cosa queda reflectida en el fet que una de cada dues empreses estrangeres fa propostes a la seva matriu de possibles activitats i/o funcions a localitzar a l´àrea de Barcelona. |
| | Tauler de reflexió |
| | Immigració, model de producció i formació
|
| L´arribada d´importants contingents de població immigrada a la recerca d´un lloc de treball i millors condicions de vida suposa, per si mateix, un fenomen que planteja reptes importants per al mercat de treball i la societat. Però a més, aquesta arribada coincideix amb un moment en el qual Catalunya ha de transformar el seu model productiu per tal d´aconseguir una major internacionalització, tot augmentant la seva competitivitat i productivitat.
Coincideixen, doncs, dues necessitats (la transformació del model productiu i l´acolliment de mà d´obra immigrada) que semblen, segons algunes opinions, incompatibles.
Efectivament, la població immigrada ocupa majoritàriament llocs de treball de baixa qualificació, en sectors que sovint no són considerats “de futur”. En molt casos, l´abús en relació amb la seva situació precària condueix a una pressió a la baixa dels salaris, i a incrementar unes taxes de temporalitat que ja són elevades quan ens referim el conjunt de la població. I amb massa freqüència, la població immigrada és utilitzada per mantenir, gràcies als baixos salaris i a la precarietat laboral, l´activitat de certs sectors productius que d´altra manera no podrien sobreviure.
Però no obstant l´anterior, s´haurien de deixar de banda definitivament algunes idees preconcebudes que en la majoria dels casos no són certes. En primer lloc: la població immigrada no substitueix la població autòctona, excepte en alguns segments molt concrets del mercat de treball. En segon lloc: la població immigrada no fa que hi hagi més atur, sinó que possiblement fa que n´hi hagi menys, ja que permet creixements de l´activitat i l´ocupació que redunden en benefici del conjunt de l´economia. En tercer lloc: la població immigrada no té per què biaixar la producció cap a sectors de baix valor afegit, si garantim que aquesta població vagi rebent formació específica per tal de desenvolupar tasques que cada vegada tinguin més valor afegit. I en quart lloc: el nivell de formació de la població immigrada no és baix; aquest és un factor que depèn força de la seva procedència, però en molts casos el nivell mitjà de formació és fins i tot superior al de la mitjana de la població.
D´altra banda, l´estructura demogràfica de la població autòctona podria tenir dificultats per satisfer, a mitjà termini, les necessitats de mà d´obra del mercat de treball. I per tant, els fluxos migratoris poden constituir una necessitat ineludible per mantenir les taxes de creixement econòmic i de l´ocupació que Catalunya es planteja per als propers anys.
En conseqüència, si volem tenir una economia de més qualitat en tots els sentits, cal actuar per combatre la degradació de les condicions de treball, i provar que totes aquelles produccions que basen la seva competència en la mà d´obra barata, es transformin i millorin la seva productivitat. I per això caldrà evitar que la població immigrada, igual que d´altres col·lectius que ocupen llocs de treball de baixa qualificació, siguin utilitzats per algunes empreses per mantenir un model en base al qual, com dèiem, ja no podem ser competitius.
Aconseguir la integració laboral i social de la població immigrada, i transformar el model productiu de Catalunya. Són dos objectius que tenen aspectes en comú. Considerant el moment de transformació que actualment comença a viure l´estructura productiva de Catalunya, calen polítiques d´anticipació que permetin que la nova estructura econòmica respongui a les necessitats de la internacionalització dels mercats, però també que aprofiti les aportacions que pot fer la població estrangera.
Cal, en primer lloc, abordar una progressiva consolidació de la població immigrada al mercat de treball, possibilitant que assoleixin una major qualificació i desenvolupin tasques de major valor afegit. En general, la formació és un aspecte cabdal per a la progressió professional del conjunt de la població, però és especialment important en el cas de la població immigrada, que sovint s´enfronta a problemes importants de comunicació i qualificació en el mercat de treball al qual arriba.
En segon lloc, cal determinar de manera acurada quines són les necessitats de mà d´obra en cada moment, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, per tal que l´oferta i la demanda s´ajustin sense provocar ni excessos ni mancances.
I finalment, cal que totes les polítiques relacionades amb el mercat de treball i el desenvolupament del model productiu incorporin, transversalment, una especial atenció a la qüestió de la immigració. Donades les necessitats de les persones immigrades, i del moment de transformació econòmica amb què coincideix la seva arribada, aquest esforç d´ajust de les polítiques al fenomen de la immigració pot ser un aspecte molt important per a l´èxit en el canvi cap a un model productiu de més qualitat.
Departament de Treball i Indústria
|
| |
